Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, rector de la Basílica de la Mercè de Barcelona
i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Poesia

Ens cal somiar per superar el cinisme. Ens cal un esquema referencial, atractiu, fecund, amb força per arrossegar-nos; solament així cada home pot considerar-se una promesa, una realitat que no es destruirà amb el pas dels anys, ni desapareixerà davant els giravolts i les modes. Sempre hi ha parcel·les, plecs i segments de nosaltres que és convenient desxifrar en el seu veritable significat. El centre de la nostra identitat té una part que dóna al carrer i una altra que es tanca sobre la seva pròpia intimitat. En la intimitat hom es troba amb un mateix. Aquell qui viu pendent de la seva aparença o d’impressions fugisseres, renuncia al seu propi interior.

La fe és escolta i visió a la vegada. El coneixement associat a la paraula és sempre personal: reconeix la veu, l’acull en llibertat i la segueix en obediència. La fe és un coneixement que s’aprèn tan sols en un camí de seguiment. L’escolta ajuda a representar bé el nexe entre coneixement i amor. A l’escolta de la Paraula de Déu hi uneix el desig de veure el seu rostre.

La vista aporta la visió completa de tot el recorregut i ens permet de situar-nos en el gran projecte de Déu; sense aquesta visió, tindríem solament fragments aïllats d’un tot desconegut. Creure és escoltar i, al mateix temps, veure. El papa emèrit Benet XVI ens animava a seguir el camí de la mirada. “Gràcies a la unió amb l’escolta, el fet de veure forma també part del seguiment de Jesús, i la fe es presenta com un camí de la mirada, en què els ulls s’acostumen a veure en profunditat. Així, el matí de Pasqua, es passa de Joan que, encara en la fosca, davant el sepulcre buit, «veié i cregué», a Maria Magdalena que veu, ara sí, Jesús i vol retenir-lo, però se li demana que el contempli en el seu camí cap al Pare, fins a arribar a la plena confessió de la mateixa Magdalena davant els deixebles: «He vist el Senyor».

Però pot ser molt costerut aprendre a mirar. La poesia ens anima a escoltar i la imatge ens permet mirar en profunditat. Viure de portes endins ens permet d’assaborir i conèixer els que viuen a prop nostre i educar el nostre propi projecte personal des dels estrats més profunds de la interioritat. No hem de tenir por a la soledat quan, des d’ella, podem comprendre millor la nostra pròpia historia i reorganitzar-nos de nou. Jesús, es pot veure i sentir. Un dels perills de la pressa i el soroll sistemàtics és el cinisme. Ens tornem pragmàtics. Coneixem el valor de totes les coses, però de veritat no confiem en cap. El que avui es critica, demà es defensa amb passió; l’important és el moment, l’instant concret que vivim; ens apuntem amb qui guanya, i, de mica en mica, el vertigen de la fugacitat i de la urgència ens torna cínics, freds, sarcàstics i un xic insensibles. Sant Agustí, comentant el passatge de l’hemorroïsa que toca Jesús per curar-se, afirma: «Tocar amb el cor, això és creure». Davant aquesta mística del no-res, del tot s’hi val, ens cal lluitar per la coherència personal, tot apostant clarament pels valors immutables i positius i per uns ideals de transcendència que ens ajudin a descobrir tota la bellesa, noblesa i grandesa que hi ha en el món. La poesia i la imatge ens poden ajudar a tornar a una fecunda vida interior, enriquint el fil argumental que ens ajudi a articular la nostra pròpia personalitat, en un desig ferm i una estimació constant de la veritat. La llum de l’amor s’encén quan som tocats en el cor. Llavors entenem per què, al costat del fet de veure i escoltar, la fe és també un tocar. Jesús ens ha tocat i, també avui ens toca. Amb la fe, nosaltres podem tocar-lo. Quan estem configurats amb Jesús, rebem ulls adequats per a veure’l.
 
Poema del teu Nadal
Poema del teu ...
 
De Joan Martínez Por...
Photo book
Vista previa
 

Llengua de Foc
Llengua de Foc
 
De Joan Martínez Por...
Photo book
Vista previa
 

Alè de llibertat
Alè de llibertat
De Joan Martínez Por...
Photo book
Vista previa



Presència del misteri

Aquest poema pretén explicitar com la imatge i la paraula expressen amb més força les presències d’un Misteri Diví que cap concepte és capaç de retenir del tot.
e-mail:



Esperanza, camino nuevo

En este poema el autor nos propone la esperanza cómo la virtud fundamental del caminante y cómo una nueva forma de mirar la realidad. Es necesario mirar hacia nuestro interior para poder caminar de nuevo.
e-mail:



Nostalgia, memoria del olvido

Nostalgia, memoria del olvido propone que la nostalgia del tiempo pasado nos permitirá hacer memoria de nosotros mismos y descubrir en el tiempo un momento fugaz de la eternidad a la que estamos llamados.
e-mail:



Amanecer de vida

El autor propone una descripción del amanecer claramente simbólica: el día es renacer de nuevo al don de la vida. La noche, en cambio, es un pequeño anticipo de la muerte. Duro combate que se libra a diario. Día y noche, vida y muerte, realidades y paradojas de nuestro existir.
e-mail:



Amistad de fuego

Este poema es un verdadero canto a la amistad. Partiendo de realidades cotidianas como la brisa y el viento, la oscuridad, la luz o el fuego, el autor nos presenta la amistad como una oscura claridad que acompaña nuestra vida.
e-mail:



Paz de amor

Este poema nos propone la paz interior como la atmósfera habitual en la que vive quien ama y es amado. Efectivamente, el niño, el pobre y el enfermo nos muestran sin palabras que la esencia de la paz consiste en dejarnos amar y agradecer el amor como un don gratuito.
e-mail:



Vivir o llegar tarde

El poema nos señala que vivir comporta mirar hacia el interior de nosotros mismos. El alma descubre el mundo con su mirada pero, a menudo, se olvida mirarse a sí misma. Para ello, para comprenderse, es necesaria la luz que el amor de Dios nos ofrece.
e-mail:



Rotllana de Pasqua

Aquest poema és tota una contemplació de la Pasqua. A partir de la sardana com el ball que agermana, ens proposa la rotllana com un esforç compartit, pas a pas, per trobar-nos units al centre mateix de la vida.
e-mail:



Dolor, espurna de vida

L’autor ens presenta el dolor i el somriure com a realitats quotidianes de la nostra vida. El dolor és esquerda de vida, però també espurna d’esperança. Dolor i vida conformen la nostra existència diària.
e-mail:



La llibertat, lliure

En aquest poema l’autor ens presenta el drama de la llibertat humana cridada a afrontar el seu propi destí, i per tant, ben diferent de la situació d’aparent llibertat del vent, l’ocell o la llum, que actuen moguts per l’instint o la natura.
e-mail:



L'esperit, ull de l'ànima

Aquest poema és un cant a l’esperit, ànima de la nostra ànima, centre del temps que ens es donat i que, en les voreres del món, reflecteix la imatge del Déu creador, del qual n’és una espurna.
e-mail: