Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, rector de la Basílica de la Mercè de Barcelona
i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Llibres


FILOSOFIA CRISTIANA

TEOLOGIA FONAMENTAL

POESIA



 

FILOSOFIA CRISTIANA



El començament de l'ésser i l'ésser del pensar. [CA]


El pensament d'un món creat, tal com ho afirmem els cristians, no podia deixar neutral la qüestió metafísica de l'origen de l'ésser. L'esforç de Tomàs en fonamentar l'ésser des de Déu va aportar nombroses novetats enfront del pensament grec. La primera d'aquestes novetats va ser la distinció entre substància i existència, doncs, si fins llavors els grecs donaven per suposada l'existència de la substància, ara tot es capgira. La substància és, sobretot, creada amb una existència que no es pot donar mai per suposada, per això la metafísica cristiana és existencial.

 







Dios, persona y conocimiento. [ES]


"Aquest és un llibre ben pensat, ben escrit, de punyent actualitat cultural. No és solament una invitació al cultiu de la filosofia i del pensament cristià sinó que és un exemple de com s'ha de filosofar en cristià, amb l'enteniment purificat per la fe i guiat per l'estrella polar -stella rectrix- de la revelació cristiana. La cultura actual té excés de l'efímer, l'aparença, de foc d'artifici i molt de buit. Hi ha fam i set de fonaments i de principis, desig de veritat, d'unitat i de bellesa. Posats en la balança el tenir pesa més que l'ésser i el dominar més que el conèixer" (Extracte del pròleg a càrrec d’Abelardo Lobato. O.P).
 







El don del ser.


No es tracta d'un manual, ni tampoc d'un llibre amb pretensions d'investigació científica. De fet, amb prou feines se'ns donen unes someres referències dels filòsofs o teòlegs que serveixen de fil conductor a la meditació, molt personal, que fa l'autor. I, no obstant això, es tracta en realitat del resultat de molts anys d'elaboració d'una postura pròpia en el tema central de la metafísica. El nivell de la reflexió queda ja insinuat amb els noms dels autors que Martínez Porcell va utilitzant en la seva exposició: Jaume Bofill, E. Przywara, G. Siewerth, J. B. Lotz, H. U. von Balthasar, C. Fabro, Leonardo Polo i V. E. Frankl.”(extracte de la recensió de Josep Mª Coll. S.J)








Ésser i persona.


Aquest llibre publicat és un recull d’apunts de classe on s’inclouen les principals inquietuds filosòfiques que responen als primers passos de la docència escolar. Publicat per primera vegada a PPU (Barcelona 1995) formà part, més tard, de "Dios, persona y conocimiento". Des del finalisme metafísic d’Aristòtil o la mútua influència de les causes, l’autor revisa les diverses concepcions de l'ens; la noció metafísica de subsistència; l'estructura de l'ésser concret i la superació de l'ordre formal. De fet, moltes de les qüestions sobre ésser i existència aquí solament albirades tindran un més explícit desenvolupament posterior. El nucli d’aquestes aportacions es mouen entorn de la metafísica existencial de Sant Tomàs d’Aquino.
 







Lectura de Textos.


Aquest fou un manual docent de gran acceptació. Amb un recull de textos fonamentals tant de la història antiga i medieval com de la moderna i contemporània, es proposa un exercici pràctic de la comprensió del text i la seva articulació en el seu entorn. S'inclou una fitxa tècnica amb preguntes i observacions que facilitin tant el diàleg sobre l'autor com el comentari de text. Els textos treballats van des del mite de la caverna de Plató o les meditacions metafísiques de Descartes fins a la genealogia de la moral de F. Nietzsche; el final de la filosofia de M. Heidegger; les investigacions lògiques de K. Popper o la Crítica de la raó instrumental de M. Horkheimer.







Metafísica de la persona.


Aquesta fou la segona edició de Metafísica de la persona (PPU. Barcelona 1992) publicada per l’editorial Balmes (Barcelona 2008) En el pròleg s’afirma que “El llibre Metafísica de la persona és l'edició de la seva tesi doctoral "La incomunicabilitat ontològica de la persona humana", Aquesta obra consisteix en una fonamentació metafísica de l'ésser personal, seguint principalment la síntesi de Sant Tomàs d'Aquino. I cal dir que l'autor es manté fidel en tot moment a aquestes dues intencions: d'una banda, sap arribar i mantenir-se en la formalitat pròpia de la investigació metafísica, i de l'altra, aprofundeix en la ment de l’Aquinat acudint directament als seus textos” (extracte del Pròleg)
 







Metafísica.


Es tracta d’un text escolar, en el sentit més ampli de la paraula. No estem davant d’un assaig sinó d’un llibre que pretén ser una guia didàctica pels alumnes que cursen aquesta assignatura. Es tracte d’un manual de metafísica cristiana “Sense orgull ni complexos.”, i a la vegada un “manual docent i, per tant, pràctic”. Metafísica és un manual en el qual s’intenta l’esforç per aconseguir la fonamentació última de la nostra coneixença de l’ésser, constatant el seu accés real a l’Absolut i també un llibre adient per a tota persona que vulgui introduir-se en el quid d’allò que el deixeble de Plató, Aristòtil, va establir com a nivells o estadis de coneixement.







TEOLOGIA FONAMENTAL



Colecció Sirocco



Déu és l'única Veritat Absoluta, i allò que Ell ens diu és veritable. Per això, la fe és totalment segura: perquè és l’adhesió i l’assentiment a aquesta única possibilitat. Així, podem dir que en la fe no hi cap el dubte objectiu sobre si el que creu és veritat o no; però també és cert que la fe no es fonamenta en l’evidència, i, per tant, permet la inquietud de pensament. En la fe del creient hi cap inquisició, recerca, investigació, aspiració a quelcom encara no assolit, però amb certesa. També el dubte i l’opinió són intranquils; i el saber també té intranquil·litat en el resultat de les seves inferències lògiques. Però en el cas de la fe es troben els dos elements junts: l’assentiment segur i la inquietud de pensament; i els dos amb igual força.


 

Es tracta d’un pensar que no porta pau, encara que sigui un assentiment incommovible en el qual no és possible el dubte. En la fe, l’esperit és fixat sense evidència pel voler de la voluntat. L’assentiment ve de la voluntat, i per ferm que sigui, no posa fi a la investigació inquieta però insatisfeta. El que és important és descobrir que el dubte hi és per manca de fermesa en l’assentiment, i la inquietud només hi és si l’assentiment és cert. Aquesta aparença de pau racional és la resignació del qui no creu del tot. 


 
És justament el qui es fia i no veu, el qui creu amb seguretat allò que no té, el qui està inquiet. Precisament perquè creu sense reserves el deixa intranquil un coneixement que li manifesta la realitat i, a la vegada, li amaga. Jesús declara a Pere que aquella revelació no li ha vingut de la carn ni de la sang, sinó del Pare  del cel (Mt. 16,17). La fe és una gràcia, un do de Déu, una virtut sobrenatural infosa per Ell (...). La fe, però, també és un acte humà. No és contrari a la llibertat ni a la intel·ligència de l’home posar confiança en Déu i adherir-se a les veritats que Ell ha revelat (...).El motiu de creure no és el fet que les veritats revelades es vegin clares i intel·ligibles a la llum de la nostra raó natural. Creiem per l’autoritat de Déu que revela, i que no pot enganyar-se ni enganyar-nos (...). No obstant això, la fe és certa, més certa que qualsevol coneixement humà, perquè es basa en la Paraula de Déu (...). Per altra banda, per poder ser humana, la resposta de la fe que l’home dóna a Déu ha de ser voluntària (...). Catecisme de l'Església Catòlica, n. (153-160)

Moltes vegades tenim la sensació que si creiem, serem menys bons professionals en un món tan avançat i tècnic. I això no és així. Al contrari, els misteris de la fe no són contradictoris, ni absurds, sinó una de les dimensions més profundament humanes. En tot allò que coneixem es dóna una gran part de misteri. Qualsevol coneixement de la natura ens sorprèn per la quantitat de misteris que amaga. És veritat que l’avenç del coneixement humà aconsegueix revelar-nos molts d’aquests misteris naturals.



Però en descobrim de nous... Sempre queda quelcom per saber. Vivim envoltats de misteris. No ens ha d’estranyar que el cristianisme ens presenti misteris que no podem copsar ni capir del tot. Ara bé: un misteri no és un absurd, ni quelcom contradictori només perquè no ho puguem entendre. Imaginem que un nen pensa que és impossible el Teorema de Pitàgores només perquè no l’entengui... Per ell, aquells senyals matemàtics són un absurd, però això només és perquè la seva intel·ligència encara no pot entendre-ho. De fet, aquell misteriós teorema no és absurd, sinó que depassa la seva capacitat. Hem de reconèixer que en apropar-nos a Déu, topem amb el Misteri; però no perquè ens depassi vol dir que sigui absurd. 

 

Com més ens hi acostem, més familiar se’ns fa; però, al mateix temps, ens demana de nosaltres la capacitat de deixar-nos sorprendre, la nostra capacitat de donar-nos confiadament, tot sabent que hi ha moltes coses que no podem entendre ni imaginar. Diu Scheeben que totes les realitats revelades per Déu, tots els misteris sobrenaturals, formen entre ells un sistema lluminós, coherent i ordenat. Aquesta col·lecció Sirocco aborda una de les necessitats més patents de la fe cristiana: la necessitat constant d’aprofundir en les raons que fan raonable la fe i els motius que la tornen amable o desitjable. En diferents números aborden les qüestions més cabdals de la teologia fonamental, en un estil senzill i àgil que els fan veritablement útils en general per a tot creient, i en particular, per a catequistes, professors o agents de pastoral.
 
 








Diálogos de Fe


Aquest és un llibre de teologia fonamental molt útil per a catequistes, professors de religió i persones interessades a formar la seva fe. D'una manera rigorosa l’autor analitza les diferents qüestions al voltant de l'existència de Déu, la historicitat dels Evangelis, la fundació de l'Església, la tasca de l'Esperit Sant en l'ànima del cristià, el problema del mal, el sentit del dolor i la vida més enllà de la mort. Amb un estil àgil ofereix el "resultat de moltes trobades d'estudi religiós de nombroses persones, molt estimades, interessades en la formació teològica de la seva pròpia fe, creients que, desitjant aprofundir en el missatge de l'Evangeli, van compartir esforç i amistat durant molts anys".







Diálogos sobre la Dignidad humana.


Aquest llibre, és el segon volum d'una trilogia que comença amb la paraula "Diálogos". Efectivament ja a "Diálogos de Fe " l'autor declarava que era el "el resultat de moltes trobades de persones interessades en la formació teològica de la seva pròpia fe" i "el resum de molts diàlegs vius, a flor de pell, en la resposta incessant de la vida". No cal esperar d' aquest llibre una gran obra de teologia o antropologia, ni un recull de recursos acadèmics, però sí els elements claus d'una antropologia cristiana: l'evolució històrica del concepte de persona, la seva unitat, la seva corporeïtat, la creació de l'ànima humana, la confiança en la Providència o la fe en la resurrecció dels morts.







Diálogos de vida cristiana.


La Bíblia ens explica com el profeta Daniel interpreta un somni del rei Nabucodonosor que hauria d'inquietar-nos una mica: una estàtua amb cap d'or, braços i pit de plata, ventre de bronze, cames de ferro, i els peus de fang. La teologia és una reflexió sàvia sobre el que Déu ens ha revelat i acceptem per la fe, però hauria de preocupar que sovint creients i no creients tinguem els peus de fang. Sovint se'ns ha proclamat la santedat com una cosa exigida per una voluntat de ferro i poc cor. Cal renovar una de les veritats fonamentals de la nostra fe: la iniciativa divina. Sense el descobriment de l'amor de Déu és impossible trobar un autèntic sentit a les nostres vides. No cal esperar de Diálogos de vida cristiana (Autoprint. Barcelona 2014) una obra de teologia ni un recull de recursos acadèmics, sinó els elements claus d'una teologia espiritual catòlica amb estil rigorós i amè: el coneixement de Jesús de Natzaret, l'acceptació de la seva divinitat, la inhabitació de l'Esperit Sant i el creixement espiritual, l'ascesi del sentit i de l'esperit etc.






Diálogos



 
Magnífica obra para adentrarnos en los fundamentos de la fe cristiana, el misterio de la persona humana y la espiritualidad católica. Fundamentado, atractivo y ágil. Imprescindible para padres y educadores. Trabajo maduro de años de diálogos sinceros y honestos...







Puerta Santa


Este libro que tenéis en las manos está narrado en primera persona. Mossèn Joan —su autor y buen amigo— cuenta en él algunas vivencias pastorales que le dan pie a exponer con intensidad el misterio de la misericordia de Dios con un relato claro y nítido. Habla el corazón de un sacerdote que descubre la misericordia en el ejercicio diario de su ministerio. Es un libro que espolea la curiosidad del lector para que siga el relato hasta el final. Como él mismo escribe: «Aquellos pensamientos me cambiarían la vida y el modo de proceder como sacerdote. En adelante -en más de una ocasión- el choque interior entre el Dios grande pero muy mío, y el Dios excesivo y sorprendente -aunque más allá de mí mismo- marcarían un paulatino acercamiento al Dios de la Misericordia»

(Del prólogo de Mons. Juan José Omella, arzobispo de Barcelona)

Joan Martínez Porcell. Puerta Santa. Editorial Claret (2016)






POESIA



Poema del teu Nadal


Poema del teu Nadal (2a edició) és un text amb suggeriments fecunds i plens de vida «que ens poden ajudar a descobrir novament el misteri de Déu present en les nostres vides». La perspectiva que proposa el poema és la d’un personatge figurat, el pastor d’ulls grans, que fa l’ullet al no-creient. La seva principal actitud no va ser la de creure amb seguretats excessives, sinó l’honestedat en cercar de cor la veritat i mantenir els ulls oberts quan tot és fosc. “La metàfora és pròpia de la poesia i de la imatge, i capta amb senzillesa la bellesa, el clarobscur, la penombra, i la nit de Nadal! Sembla que no hi ha tanta distància entre metafísica, poesia í mística. Totes viuen de la nit”







LLengua de Foc


Llengua de Foc (Llengua Nacional Barcelona. 2014) és un veritable pregó de Pentecosta i un cant a l’obra i a l’acció de l’Esperit Sant en el nostre cor. Aquest bell poema comunica emoció i sentiment de gratitud a l’Esperit de Pentecosta, el qual rebé l’encàrrec de fer de tots nosaltres noves criatures, posa dempeus l’Església i ens empeny cap al Pare. La present edició de Llengua de Foc va precedida d’una didàctica introducció teològica, la qual ens ajuda a descobrir i a secundar l’acció de l’Esperit en la nostra vida quotidiana, i acaba amb la seqüència de Pentecosta que cada any ressona joiosa al terme del temps pasqual. Adreçat a creients delerosos de conèixer i estimar el gran Do de Déu, Llengua de Foc esdevé un bell cant a l’acció de l’Esperit que, il·luminant el nostre racó fosc —la nostra darrera solitud—, converteix el nostre cor en temple viu de Déu. 







Imatges i Paraules


Aquest és un recull d’onze poemes inèdits amb imatges com icones de la realitat que Joan Martínez Porcell va publicar en dues col.leccions titulades Imatges i Paraules, i que es poden trobar ara en un únic volum. “Com a professor de metafísica usa habitualment de la paraula per comunicar conceptes, però la vida no és un concepte ni l’existència es pot expressar en cap paraula. Per altra banda, no solament la poesia pot comunicar l’admiració i l’agraïment pel do de la vida, també la imatge és icona del misteri de Déu. Desitjo compartir amb els amics aquesta col·lecció titulada precisament Imatges i Paraules”. 

 
 

El primer número que teniu a les mans pretén explicitar com la imatge i la paraula expressen amb més força les presències d’un Misteri Diví que cap concepte és capaç de retenir del tot. "El misteri tarda, perquè tardar és viure en l'esperança, i el misteri no arriba ni esclata, solament viu en qui l'espera. Senzillament el veu qui el desitja".



 
 
En aquest segon número de la col·lecció Imatges i Paraules l’autor ens proposa l'esperança com la virtut fonamental del caminant i com una nova forma de mirar la realitat. Cal mirar cap al nostre interior per poder caminar de nou. "Ha consumido luz y sendero el viajero. La vida se detiene y quedan atrás los recuerdos del deseo, los éxitos del afán, y el ruido, -sonajero de orgullo pasado-, espejo roto que no refleja camino de vuelta".
 



En aquest tercer número de la col·lecció Imatges i Paraules l’autor ens proposa, amb una mirada esperançada, la nostàlgia del temps passat, que ens permetrà fer memòria de nosaltres mateixos i descobrir en el temps un moment fugaç de l'eternitat a la qual estem cridats. ..."por los ojos de la nostalgia, se reflejan los mill rostros de la vida, los recuerdos -sus muecas- son las arrugas del destino"

 


En el número quart, l'autor proposa una descripció de l'alba clarament simbòlica: el dia és renéixer de nou al do de la vida. La nit, en canvi, és un petit avançament de la mort. Un dur combat que es lliura diàriament. Dia i nit, vida i mort, realitats i paradoxes de la nostra existència. "En la aurora se libra el combate de la vida y la luz concede a cada cosa su brío y disuelve la bruma de la duda y levanta el tedio en el que se asfixia"


 

Aquest cinquè número de la col·lecció Imatges i Paraules és un veritable cant a l'amistat. Partint de realitats quotidianes com la brisa i el vent, la foscor, la llum o el foc, l'autor ens presenta l'amistat com una fosca claredat que acompanya la nostra vida. "No se encuentra en el viento fuerte, que roza la presencia sino en la brisa, camino de arena, que intuye su silueta"


 

En aquest sisè número l'autor ens proposa la pau interior com l'atmosfera habitual en què viu qui estima i és estimat. Efectivament, el nen, el pobre i el malalt ens mostren sense paraules que l'essència de la pau consisteix a deixar-nos estimar i agrair l'amor com un do gratuït. "Como la mano abierta del pobre, como el alma del niño, como el corazón del poeta, la paz vence por su propio don"




En aquest setè número de la col·lecció Imatges i Paraules l’autor ens assenyala que viure comporta mirar cap a l'interior de nosaltres mateixos. L'ànima descobreix el món amb la seva mirada però, sovint, s'oblida mirar-se a si mateixa. Per a això, per comprendre, cal la llum que l'amor de Déu ens ofereix. "Des del centre d'ell mateix, l'esperit  -serè-, mou la roda del temps que es mou per fora, i l'atura."


 


Aquest vuitè número de la col·lecció Imatges i Paraules és tota una contemplació de la Pasqua. A partir de la sardana com el ball que ens agermana, ens proposa la rotllana com un esforç compartit, pas a pas, per trobar-nos units al centre mateix de la vida. "Per a ballar la vida cal un saltiró, que passi pel temps, acaronant-lo, i ens porti al centre de la rotllana que ens fa viure"


 

En aquest novè número d’Imatges i Paraules I l’autor ens presenta el dolor i el somriure com a realitats quotidianes de la nostra vida. El dolor és esquerda de vida, però també espurna d’esperança. Dolor i vida conformen la nostra existència diària. "Perfils que suturen esquerdes de llum; instants com espurnes de goig, encalmen l'angúnia i el dolor de viure".


 

En aquest desè número de la col·lecció Imatges i Paraules ens presenta el drama de la llibertat humana cridada a afrontar el seu propi destí, i per tant, ben diferent de la situació d’aparent llibertat del vent, l’ocell o la llum, que actuen moguts per l’instint o la natura. "La llibertat és lliure si forada horitzons volant de dia; i encalma el cor desitjant la pau des de dintre".


 

Aquest darrer número de la col·lecció Imatges i Paraules és un cant a l’esperit, ànima de la nostra ànima, centre del temps que ens és donat i que, en les voreres del món, reflecteix la imatge del Déu creador, del qual n’és una espurna. "Lúcid, des de la distància que no defuig l'horitzó, contempla estels de vida que la pressa mou de pressa cap a cap lloc, i s'admira."