Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, rector de la Basílica de la Mercè de Barcelona
i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Filosofia

El símbol de la filosofia és el mussol, un animal curiós que obre els ulls en la fosca. No és pas que hi vegi quan no hi ha llum, però s'hi esforça de valent. I aquesta actitud és molt lloable. L'admiració i el desig de veritat, vinguin d'on vinguin, ens alliberen de molts ídols i cabòries, transformen el nostre cor i ens menen pel camí d'una autèntica llibertat interior. Aquí trobaràs articles i llibres que han estat el fruit d'anys de docència i, sobretot, d'aquest desig de posar la veritat com a fonament de l'autèntica llibertat. Potser et serviran.

Quasi bé tots formen part del que anomenem "filosofia cristiana", de la qual em considero un humil servidor. Però, sigui com sigui, voldria pensar que tu i jo seguirem obrint els ulls, fins i tot en la fosca, perquè, com a mínim, no siguem menys que els mussols.


La majoria dels articles que he publicat o de comunicacions que he presentat a congressos es poden agrupar al voltant de tres grans focus d’interès:
la contingència de totes les coses creades;
el coneixement de l’existència com a realitat cabdal que dóna sentit a la vida;
les relacions harmòniques entre el natural i el do sobrenatural de la fe i la gràcia.

L’aclariment de la contingència de les coses era present des de les primeres passes de la docència i s’inspirava en el tema de la tesi doctoral sobre la incomunicabilitat de la persona humana. Efectivament, tota persona, per més que surti d’ella mateixa cap a les coses, cap als altres, o fins i tot cap a Déu, sent que ha de retornar constantment sobre ella mateixa. Ella és el centre des d’on viu i exerceix la llibertat. D'ença que vaig publicar “Metafísica de la persona” (P.P.U. B
arcelona 1992), tota la docència s'encamina cap a la Metafísica que intenta aprofundir en l’existència com a acte radical de tot el que existeix.


L'assignatura troncal que m’acompanya tots aquests anys gira entorn de la filosofia de l’acte, essent aquesta la intuïció que ha dirigit les posteriors investigacions. La fonamental distinció entre forma i acte és al bell mig de l'explicació de la contingència de totes les coses creades. Efectivament, la fe en la creació ens porta a descobrir en les coses la seva contingència, a vegades expressada en la limitació, la finitud o la parcialitat amb què les coses són el que són. L’experiència de què “tot passa” està en l’arrel del meu interès en aquesta qüestió i crec que la contingència està a la base de la descoberta del darrer sentit i fonament de totes les coses.

El coneixement de l'existència reclama la superació de l'ordre formal i un aclariment sobre la forma i manera en què l'enteniment capta l'acte d’existència. Com coneixem l’existència? No serà tot plegat fer volar coloms?. Aquesta inquietud fou present ja en els meus estudis a la P.U. de St. Tomás a Roma, i, des de llavors han anat guiant el gradual descobriment d’autors com A. Forest, E. Gilson, C. Fabro, J. Maritain, O.N. Derisi, de Finance, J. García López, Leonardo Polo, E. Przywara, i Gustav Siewerth. Altres investigacions sobre l’obra de Bultmann, K. Rahner, K. Hemmerle, J.B Lotz i Hurs Von Balthasar han anat fornint el convenciment de la necessitat d’aclarir la nostra manera d’afirmar formalment el primer Fonament del real. En aquest sentit crec especialment rellevant les col.laboracions al voltant de les obres de M. Heidegger o J.B Lotz, i les interessants traduccions del pensament de G. Siewerth.

Les relacions entre el natural i el do sobrenatural en l’obra dels pensadors musulmans com Ibn Sina, Averrois, Algazell havien estat presents ja des de l’inici de la meva carrera filosòfica, però fou arran de l’estada d’estudis que vaig realitzar a l’institut dominicà d’estudis orientals del Caire que em vaig fer encara més conscient de què el coneixement que tenim de l’escolàstica occidental no seria complet sense percebre clarament la distinta relació que tenen el natural i el sobrenatural, la fe i la raó en les teologies catòliques o islàmiques. Efectivament, amb una imatge de Ramon Llull, la fe i la raó no són com l’oli i l’aigua, que, per més que es barregin, mai aconsegueixen una composició homogènia. Al bell mig d'una sana teologia es troba l'harmonia entre el misteri sobrenatural i l’ordre creat que estan presents en molts d’aquests articles i forniren també la base d’una sèrie de petites obres de teologia fonamental i de teologia espiritual.

 

 



1 - ACEITE SOBRE AGUA

En el debate posterior al discurso del papa Benedicto XVI en Ratisbona se precisaron algunas afirmaciones del libro de Theodore Khoury, especialmente la datación de la Sura 2,256 o la representatividad de las opiniones de Ibn Hazm. Las aportaciones de Henri de la Hougue o de Jean-Marie Gaudeul, así como las aportaciones de Tariq Ramadan y Samir Khalil ayudaron a entender unas iniciales y desproporcionadas reacciones al discurso sobre la auténtica cuestión de las relaciones entre razón y fe.
e-mail:



2 - SIEWERTH VERSUS HEIDEGGER

Hi ha pluralitat de sentits sobre el Principi. Gràcies a les anàlisis de l'ens com a acte que proposa Erich Przywara en la seva obra “Analogia entis”, l’autor descobreix en el principi “Primum cognitum,primum ontologicum” un veritable sentit de la lluita sobre l’origen com a fonament.
e-mail:



3 - EL DÉU D'ARISTÒTIL

Si el Déu d’Aristòtil és el Transcendent d’un grec fet a través de la raó, no són menys certes les vibracions religioses que des d’un primer moment descobrim en l’ànima d’Aristòtil. La contemplació dels fenòmens celestes, la introspecció en la pròpia intimitat i en la veu de la consciència, l’admiració estètica vers la bellesa i l’ordre, la descoberta sabia d’un Déu intel·ligent en el qual el pensament és vida han estat fites d’aquella ànima naturalment cristiana que sovint oblidem quan tractem del “Déu dels filòsofs”.
e-mail:



5 - LA DISTINCIÓN TOMISTA SEGÚN ERICH PRZYWARA.

En “Analogia entis” de Erich Przywara ens trobem amb la confluència de diversos corrents d'una fecunditat poc corrent: el pensament de Tomàs, l'orientació de la mística alemanya, la discussió amb Kant, Hegel i Kierkegaard, la influència de Max Scheler i Edith Stein, la confrontació de Husserl i Tomàs; la filosofia del romanticisme i les discussions amb Karl Barth i amb Heidegger.
e-mail:



6 - EL REFORMISME ISLÀMIC SEGUNS IQBAL

L'autor presenta una de les personalitats rellevants del reformisme islàmic: Muhammad Iqbal (1876-1938), poeta nacional del Pakistan i membre de la comissió que va redactar la seva Constitució. De la mà de la seva obra “The Reconstruction of Religious Thought in Islam”, intenta obrir un diàleg que deixa palesa les diferents formes d’articular-se el natural amb el sobrenatural i les conseqüències que això comporta no solament per l'Islam sinó per l'actual re definició d’Europa.
e-mail:



7 - LA METAFÍSICA DE LA PERSONA Y CONCIENCIA MORAL.

Es un hecho que la concepción tomista de la conciencia moral evita tanto el error individualista como el colectivista; en cualquier caso, y en contra de lo que Kant afirmaba, la filosofía moral se fundamenta en la metafísica. Libertad, inmortalidad del alma, acto humano, fin último, y felicidad, virtudes y hábitos operativos, ley o conciencia son muchos de los temas, cuya definición no es posible hacerla únicamente desde sus objetos inmediatos.
e-mail:



21 - CHOQUE DE CIVILIZACIONES

El autor nos presenta un magnífico trabajo sobre los principios básicos del orden filosófico comunes al cristianismo, el Islam y el judaísmo. La absoluta precedencia del Creador o la producción radical del ser en tanto que don son, entre muchas otras, algunas de las novedades filosóficas que incorpora el creacionismo a la filosofía natural. El espacio común entre las religiones monoteístas abre la reflexión sobre las relaciones entre Dios y el hombre y, de forma especial, las relaciones entre la razón y la fe. El autor presenta los elementos que con tribuyeron a la formación de la fálsafa islámica y selecciona unos textos de interés con respecto a los momentos históricamente más relevantes de la convivencia entre cristianismo e Islam.
e-mail:



22 - EL COMENÇAMENT DE L'ÈSSER I L'ÈSSER DEL PENSAR

El pensament d'un món creat, tal com el creiem els cristians, no podia deixar neutral la qüestió metafísica de l'origen de l'ésser. L'esforç de Tomàs en fonamentar l'ésser des de Déu va aconseguir aportar una sèrie molt abundant de novetats enfront del pensament grec. La primera d'aquestes novetats va ser la distinció entre substància i existència, doncs, si fins ara els grecs donaven per suposada l'existència de la substància, ara tot es capgira, ja que la substància és, sobretot, creada amb una existència que no es pot donar mai per suposada. Aquest no suposar mai l'existència és el significat què volem dir quan anomenem "existencial" a la metafísica tomista.
e-mail:



23 - DUES APORTACIONS AL REFORMISME ISLÀMIC

L’autor presenta una de les personalitats rellevants del reformisme islàmic: Muhammad Iqbal (1876-1938), poeta nacional del Pakistan i membre de la comissió que va redactar- ne la Constitució. Seguint de la mà de la seva obra The Reconstruction of Religious Thought in Islam, intenta obrir un diàleg que deixa palesa les diferents formes d’articular-se el natural amb el sobrenatural i les conseqüències que això comporta no solament per a l’Islam sinó per a l’actual redefinició d’Europa.
e-mail:



24 - FORMA DAT ESSE

La ragione naturale non può provare l’esistenza degli angeli, giacché questi, secondo la fede cristiana, furono creati per una libera decisione della volontà divina. Tuttavia, può essere per noi molto utile estrarre i principi che San Tommaso armonizza nella sua angelologia, giacché sono di evidente applicazione all’ontologia della persona.
e-mail:



25 - GUSTAV SIEWERTH, FILÓSOFO DE LA TRASCENDENCIA

El autor ofrece, -en versión castellana y catalana- por primera vez en lengua europea, una selección de textos de dos obras inéditas de Gustav Siewerth: Die Abstraktion und das Sein. nach der Lehre des Thomas Aquin y Das Sein als Gleichnis Gottes. H. U. Balthasar calificó a Gustav Siewerth de «astro brillante y uno de los pensadores más universales de nuestro tiempo»
e-mail:



28 - LA PERSONA COMO SUBSISTENS DISTINCTUM

San Tommaso d’Aquino pone gli atti della conoscenza e dell’amore personali nella considerazione della persona in quanto realtà fondata sull’essere. Ogni persona si percepisce come un essere rinchiuso in se stesso, immanente e incomunicabile, portatore del proprio essere, solo nelle sue decisioni; un essere che assume la propria esistenza come un’eccezione originale al nulla. D’altro canto, la nostra intelligenza ci esige il possesso dell’essere, di qualsiasi essere, il nostro essere intimo, quello esterno a noi, perfino quello di Dio. La nostra volontà ci rende padroni del nostro agire e ci offre un mondo enorme di possibilità nelle quali il nostro essere si dà agli altri. Ancora una volta, tuttavia, più la persona si apre ed esce da se stessa più diviene maggiore la coscienza della sua incomunicabilità. La persona va considerata metafisicamente come un ente individuale, concreto, completo e composto.
e-mail:



29 - LA MAGIA CAYETANISTA

Balthasar evita el panteísmo afirmando que no es Dios mismo sino el ser, como su participación primera y ejemplar, quien entra directamente en la constitución de las cosas; y por otro lado evita el deísmo con su versión del ejemplarismo en el que Dios es inmanente al ser, ya que éste es la primera copia o imagen que Dios se hace de sí mismo. El ser no es una criatura pero es concreado, en el sentido de que es condición de posibilidad de la creación; es realmente distinto de Dios y ejemplarmente idéntico a Él.
e-mail:



30 - LA MÀGIA DEL SHIFÀ D'AVICENA

Abu ‘Ali al -Husayn ibn ‘Abd Allah ibn Sina de pare musulmà i mare probablement jueva, des de molt petit manifestà uns extraordinaris dots intel·lectuals, mostrant un especial interès per les ciències naturals i la medicina. Acompanyant al seu pare a Bujara, va tenir l’ocasió de fer-se amb tot el saber de l’època: física, matemàtiques, filosofia, Corán i Lògica. Segons ens diu ell mateix en la seva autobiografia, havia llegit més de 40 vegades la metafísica d’Aristòtil sense entendre-la, fins que estudià els comentaris d’al-Farabi1, que van ser per ell una autèntica revelació.
e-mail:



31 - METAFÍSICA DE LA PERSONA Y ANÁLISIS EXISTENCIAL

El personalismo defiende la primacía óntica de la persona como realidad central del universo y rechaza todo lo que la reduce a una cosa más de la naturaleza.
e-mail:



33 - OLLIO SULLA'ACQUA

Muhammad Iqbal afferma che i migliori contributi dell’IsIam alla costruzione europea si sono avuti grazie allo spirito anticlassico del Corano. Questo preferisce guardare con gli “occhi del cuore” per comprendere le cose con uno spirito ascendente che è, allo stesso tempo, impulso interiore di vita e rispetto verso la realtà come simbolo di Dio, e che è più in sintonia con l’atteggiamento intuitivo e dinamico della mistica che con le categorie formali del pensiero greco. Iqbal afferma che lo spirito anticlassico del mondo moderno ha in realtà la sua origine nella ribellione dell’IsIam al paradigma greco.
e-mail:



35 - PERSONALISMOS ACTUALES Y PERSONA EN SANTO TOMÁS

En la filosofía moderna el hombre es desplazado por un universo que le supera. Se retrae y busca la seguridad en sí mismo, en un puro yo clausurado. Es la pura conciencia de sí mismo independiente del mundo. El yo se hace pensamiento hasta el punto de que lo racional suplanta el hombre integral. En el racionalismo se consigue el pleno intercambio entre conciencia, sujeto y yo personal. La res cogitans de Descartes, la caña pensante de Pascal o la razón pura de Kant son momentos de esta subjetividad clausurada. El hombre se nos vuelve alma, pensamiento y deber.
e-mail:



37 - EL TOMISMO EN EL SIGLO XX

Por neo-escolástica entendemos el movimiento de renovación de la filosofía y la teología llevada a cabo en los siglos XIX y XX. Debemos tomar la palabra neo-escolástica en sentido muy amplio ya que por un lado puede hablarse de una escolástica musulmana o judía y no únicamente cristiana, y por otro puede afirmarse la existencia de una filosofía cristiana que no sea meramente escolástica. Hay que advertir además que en la propia escolástica medieval existieron escuelas de pensamiento de muy distinto signo que se perpetuaron mucho más allá de su marco temporal inicial.
e-mail:



38 - THOMISM IN THE XX CENTURY

We call “neo-scholasticism” that renewal movement of philosophy and theology held during the nineteenth and twentieth centuries. We must take the term “neoscholastic” in a very wide sense because on one hand we can speak of a Muslim or Jewish scholasticism, and not only Christian, and on the other hand we can speak about a not merely scholastic Christian philosophy. It should also be noted that, in medieval scholasticism, a number of schools of very diverse thought existed and were perpetuated far beyond their initial time frame.
e-mail:



39 - VERDAD Y PODER EN SANTO TOMÁS

Es bien conocida la habilidad que tenía Sto. Tomás de expresar su propio pensamiento con palabras y planteamientos ajenos, de tal modo que es difícil determinar la novedad de su filosofía a menos que hagamos un considerable esfuerzo por descubrir en qué momento está usando las mismas palabras de sus adversarios pero en sentido bien distinto. En filosofía política, Sto. Tomás recoge los logros obtenidos en la ética aristotélica y estoica, las aportaciones patrísticas y de San Agustín y varias obras de escolásticos anteriores a él, pero dando a todas ellas una orientación totalmente nueva.
e-mail:



40 - EL CAMÍ DE LA MIRADA

El camí de la mirada és el text d’una conferència dictada a la Seu d’Urgell el 14 de març de 2014 i que te els següents apartats: Constatacions d’un oblit; La descoberta de l’Esperit Sant en els nostres cors; Viure segons l’Esperit; La fe com escolta i visió (Lumen Fidei): Per la fe, mirem amb els ulls de Déu; No a la mundanitat espiritual. (Evangelii Gaudium); Purificació de la memòria; Aprendre a estimar i Lliures del món
e-mail:



41- DE KAROL WOJTYLA A JUAN PABLO II

De Karol Wojtyla a Juan Pablo II es el texto dictado en una conferencia que tuvo lugar el mes de Abril de 2012 en la sede de la Facultad de filosofía de Catalunya y que intentaba un recorrido a través d la Biografía filosófica de Juan Pablo II y sus principales aportaciones filosóficas.
e-mail:



42 - DIÁLOGO TAOLÓGICO CON EL ISLAM

Texto resumido de las conferencias impartidas sobre «Fe y razón en teología islámica» a lo largo del tercer trimestre del año 2006 en la Facultad de Filosofia de Cataluña. Aproximación teológica al encuentro entre cristianismo e islam; Teología cristiana de las religiones; El impacto del islam en la laicidad etc.
e-mail:



43 - LES RELACIONS ENTRE DÉU I L’HOME EN LES RELIGIONS REVELADES

El present text és resum de la conferencia impartida per l’autor els dies 26 de Novembre i 3 de Desembre de 2002 a la FEFC dins el cicle de textos rellevants sobre Déu- XIV i estudia els elements que contribuïren a la formació de la falsafa islàmica.
e-mail:



44 - PERSONALISMES ACTUALS I PERSONA EN SANT TOMÀS

El text d'aquest article ha estat revisat per l'autor i respon bàsicament als continguts de dues conferències pronunciades, una, el 20 de novembre del 1993, amb el títol "Dimensió metafísica de la persona", dins del cicle de conferències sobre la persona humana, organitzat per la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya de la Universitat Ramon Llull, i l'altra, amb el mateix títol d'aquest article, el 7 de març del 1994, a l'Institut de Filosofia Balmesiana de Barcelona.
e-mail:



45 - RAMON LLULL: PROMOTOR DE LA DIGNITAT HUMANA I PONT ENTRE CULTURES

Aquest fou el contingut de les paraules pronunciades per l’autor en l’acte acadèmic celebrat amb motiu de la Festivitat del beat Ramon Llull organitzat per la Facultat de Filosofia de Catalunya el dia 27 de Novembre de 2003. L’acte fou presidit pel Gran Canceller de la Facultat de Filosofia i la Rectora de la Universitat Ramon Llull.
e-mail:



50. GOD, PERSON AND KNOWLEDGE

Primera version al inglés del libro “Dios, persona y conocimiento”. Contenido: Being as act; Contingency of the created Being; The ontological communication; The possibility of theodicy; The proofs of the existence of God; The formal status of christian philosophy; Space and time in Christian philosophy: history and city
e-mail:



51. FORMA DAT ESSE

Forma dat esse fue un principio existencial de gran fecundidad antropológica. La filosofía cristiana aunque heredara explicaciones hile mórficas con las que se explicaba la naturaleza humana supo inscribir el ser y el actuar de la persona en el interior de la ontología de los espíritus creados. La corporeidad humana era presencia de un espíritu que existía en el confín y el horizonte de la eternidad. La plasticidad de las tendencias humanas era signo de su inteligencia y ésta debía definirse por su espiritualidad. La palabra era la comunicación del ser y el amor era el acto más importante de su fecundidad vital. No es de extrañar que la autoconciencia existencial se nos ofreciera como memoria de sí mismo y presencia del alma desde la patentización de su ser espiritual
e-mail: