Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Sempre és Nadal

Nadal no s'atura en el nadal


El Nadal no s'atura en el Nadal. En tota la litúrgia de Nadal es repeteix constantment "avui t'he engendrat". Ens convé molt que no ens passi desapercebut aquest constant "avui" amb què Déu ens ha sortit i ens surt constantment a la trobada. En Jesús resplendeix Déu.

La litúrgia celebra aquest descobriment que Jesús va fer primerament de si mateix quan, despertant a la vida humana, va prendre consciència que Ell era Déu... "El Senyor m'ha dit: Tu ets el meu Fill; jo mateix t'he engendrat avui" "Amb tu hi ha el principat en el dia del teu poder. Entre resplendors de santedat, de les meves entranyes, jo et vaig engendrar abans de l'estel de l'alba".

El miracle ve precisament que el nen que neix a Betlem en aquest dia és aquell mateix que s'anomena "Unigènit" el Fill que neix eternament del si del Pare en la Trinitat de l'amor. El seu cos i la seva ànima resulten ser el cos i l'ànima d'un Déu. "La litúrgia de Nadal és una litúrgia de glòria. És la confessió de la glòria del Verb encarnat".

Atès que Jesús és el Verb encarnat, manifesta, fins en la seva mateixa existència corporal, el Déu de seu invisible. En Ell veiem la glòria de la divinitat. Llegim amb atenció les paraules del Prefaci de Nadal: "Pel misteri del Verb encarnat, una nova llum de la vostra claredat ha brillat a la mirada del nostre esperit, de manera que coneixent ara a Déu visiblement, siguem per Ell arrabassats a l'amor de les coses invisibles".

Sant Agustí afirma: "Crist, va rebre el naixement humà per acomodar millor a la nostra flaquesa, fent visible d'invisible que era, per tal d'elevar-de les coses visibles a les invisibles". "Havent nascut de la Santíssima Verge el Senyor Jesús -cantarà per la seva part la litúrgia bizantina- totes les coses s'han aclarit". Aquest és el doble aspecte que pren "l'aparença" i "l'aparició".

Per Nadal resplendeix una nova il.luminació, aquesta nova llum que neix a Betlem i ens permet veure totes les coses sota un aspecte nou: fins en el que l'ésser té de més pobrament material i més efímer ens convida Déu a captar el que hi pot haver de més ricament espiritual i de més perfectament etern.

El món és ambivalent. Se li fa servir en el sentit de revelació (què sabríem si res ens aparegués?) I en el d'il.lusió i de mentida (quan oposem l'aparença a la realitat). Tot depèn de la qualitat de la nostra mirada: quan la visió interior s'afegeix a la vista carnal, veiem la realitat invisible a la vegada que l'aparença sensible: l'aparença esdevé aparició.

És el secret dels poetes i dels místics: la unitat del món sensible i del món espiritual, no la negació, sinó la redempció de la matèria i del temps. Una de les grans imperfeccions de la filosofia està precisament a haver oposat l'espiritual al sensible com s'oposa la realitat a l'aparença (en el sentit d'il.lusió).
 
En realitat l'espiritual i el sensible autèntics estan units per una relació de polaritat: l'instant breu reprodueix l'eternitat; la sensació en estat pur implica, com l'estat espiritual més elevat, la fusió de l'objecte i del subjecte. El que es diu aparença resideix més aviat en el que no és ni espiritual ni sensible, vull dir, en l'intel.lectual i en el passional: l'abstracció, el raonament, l'afecció egoista, i tots els productes dissolvents nascuts d'un cervell o d'un jo separat de la comunió universal.

Qui no troba l'etern en l'efímer suprimeix un dels termes de la polaritat que enllaça el que passa amb el que roman. Entre l'aparença d'un món sensible i la realitat invisible assenyalada per ella, entre l'efímer i l'etern, entre la visió carnal i la visió interior, "on pot aparèixer millor, més perfectament que en Crist Jesús? És l'Etern, que s'inscriu en el registre dels homes, apareixent enmig de la història d'homes incapaços de prendre veritablement seriosament el que no se'ls presenta en el flux del temps.

Ara bé, Déu com a tal no podia ser vist per l'home; per tant, es va fer home per tal de poder ser vist. El Déu sant i invisible va aparèixer doncs, semblant a nosaltres, fet home visible, per tal que, visible quan era semblant, ens curés per la seva santedat. El que no es veu, no s'estima. Però en Crist, Déu va adoptar un rostre per a nosaltres. Puer natus est nobis. "Un nen ens ha nascut".






11/12/2014 09:00:00