Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Selecció i recopilació. La bellesa i l'amistat són gratuïtes

La contemplació de la bellesa i l'amistat son dues actituds personals gratuites que ens son molt necessàries


Allò bonic es contraposa al que és útil. Sovint en les nostres vides hi ha coses que son urgents. Al cap del dia tots, qui més qui menys, em atès moltes situacions d’una certa urgència.
 
També hi ha coses importants en les nostres vides. Potser son situacions menys freqüents però que defineixen molt sovint les nostres decisions. Malgrat tot, l’evangeli ens recorda que “solament hi ha una cosa necessària”. Distingir be les coses urgents de les importants i necessàries és molt convenient.
 
Doncs una de les coses que tota persona necessita és contemplar la bellesa i fruir de l’amistat. Semblen coses diferents –i ho son- però van molt unides precisament perquè les dues son gratuïtes.
 
Efectivament bonic es contraposa a útil. La bellesa és un valor que converteix en fins als éssers que la tenen. Bonic és allò que te ordre i harmonia, allò que és perfecte. Aquestes tres característiques defineixen l’ésser estimat (valuós en sí, harmònic i perfecte)
 
Allò bo i veritable, quan ho estimem, és bonic. Estimar la bellesa és estimar la veritat i el bé. L’acte d’amor transforma la bondat i la veritat en quelcom bonic. L’acte de conèixer la bellesa és la contemplació. D’aquí que estimar sigui contemplar i que el contemplar aturi el temps. La bellesa és el resplendor de l’estimat. Per això, tot amor és contemplatiu.
 
Fora molt entranya la reacció d’una persona davant un cel estrellat i que es preguntés a ell mateix: perquè serveix això?. No serveix per a res. No és un mitja per una altra cosa. La bellesa d’un cel estrellat te valor per ell mateix. Tampoc l’amistat es pot instrumentalitzar per un altre motiu, per bo que sigui. L’amistat te valor per a ella mateixa.
 
L’interès de una cosa útil és el desig d’una cosa com a mitja per aconseguir-ne una altra. L’interès és una mirada que instrumentalitza allò que mira. En canvi les coses boniques es fan quan hom desatén el propi interès. És més, solament es dona la bellesa quan val la pena abandonar el propi interès.
 
Igualment de gratuïta és l’amistat. Vers l’amic o amiga sentim un amor de benvolença recíproca i dialogada. L’amistat és desitjar el bé de l’amic per l’amic mateix. Per això sovint s’anomena a l’amic “un altre jo”. Tenir bons amics és un ingredient molt saludable per a posseir una vida feliç. L’amistat és un tipus de relació interpersonal que va creixent en intensitat si s’aplica l’amor de benvolença.
 
L’interès i el plaer no són causa de la veritable amistat. La veritable amistat neix del compartir una tasca o caminar cap a un objectiu comú. L’amistat implica semblances i per això els amics comparteixen el que fan, pensen o senten i els agrada estar junts.
 
Hauríem d’esmerçar més esforços en cuidar les nostres amistats, perquè l’amistat és capaç de mobilitza totes les energies personals. Cal advertir, però que l’amistat necessita temps i no comença fins que obrim el mon interior per la confidència i la intimitat compartida. Faríem bé en vetllar per aquestes dues grans vessants tant gratuïtes: la contemplació de la bellesa i la amistat.
 
Potser no són importants en el mon d’avui. Ben segur que no són res urgents però crec que en són molt necessàries.






01/03/2019 09:00:00