Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Saber o assaborir la veritat

Saber no és el mateix que assaborir ja que la veritat suposa una vida virtuosa.


Saber és una cosa i assaborir una altra. Savi no es tant el que sap una cosa sinó el que l’assaboreix. Per aquest motiu cal no depreciar les virtuts intel.lectuals. Si bé hem d’evitar els intel·lectualismes, tenim la possibilitat d’encarar-nos correctament en la descoberta de la veritat. Ens envolta un ambient d’un cert menyspreu de la raó. De fet, els sentiments i les emocions ens porten avantatge.

L’enteniment "és la virtut dels primers principis que ens permet conèixer les coses evidents”. La "ciència" ajuda a raonar correctament en un àmbit particular del coneixement. I la “saviesa” ens ajuda a saber les causes darreres d’una qüestió. Ser homes o dones “entenimentats” i “prudents” voldrà dir que intentem amb promptitud resoldre les coses urgents, que tenim un gran desig d’aprendre aprofitant l’experiència dels altres, que sabem preguntar i demanem consell, i que estem atents amb cura de totes les circumstàncies.

De les altres virtuts morals les més conegudes són la justícia, la fortalesa i la temprança amb totes les seves manifestacions. Sense virtuts estaríem obligats a començar de nou a cada passa. La virtut és una espècie de confirmació estable en el bé perquè afecta les arrels de l’anima i és font i energia d’accions bones. Donar per suposat que les nostres accions acaben en el no-res implica una molt pobra valoració de la nostra llibertat. Això voldrà dir viure en una immediatesa que no ens deixa allunyar-nos suficientment de la vida dels sentits i ens deixa aferrats a la facticitat nua y crua de les coses.

De fet, valem més que el que ens proposa aquesta visió desenfocada. El compromís estable en les accions bones van creant en nosaltres de mica en mica una “segona naturalesa” que és capaç d’actuar amb facilitat, promptitud i goig. I és que comprometre’s no és l'enemic de la nostra llibertat, ans al contrari, l’home no és llibertat sinó que té llibertat. Per fer-la efectiva tan sols hi ha un camí, que és determinar-la, comprometre-la en quelcom determinat.

La pura passivitat de qui “s’ho mira” només és la passivitat de l'espectador i no de qui vol esdevenir protagonista de la pròpia vida. La vivència il.lusionada de les virtuts ens aporten la gran avantatja de modular les inclinacions innates. És per a moltes persones un mal son la constatació d’unes disposicions particulars que no sempre agraden. Hi ha qui és passiu de mena, o nerviós o apassionat.

La virtut, sense canviar aquest natural, el modula i l’integra harmònicament, aconseguint una personalitat madura. No hi ha cap virtut que es doni aïlladament, sinó que es dóna un creixement harmònic de les virtuts. No és l’harmonia de les matemàtiques, doncs tractem de coses vitals, sinó l’harmonia que hi ha en un teixit bonic on cada lligada complementa l’anterior.

Aquesta harmonia és el bon regust de la maduresa humana que ens aporta l’estabilitat d’ànim, la capacitat de prendre decisions ponderades i una manera recta i justa de judicar les situacions.






03/07/2014 09:00:00