Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Ressenyes: El criterio

El criterio de Jaime Balmes és un assaig per a dirigir el nostre enteniment cap el coneixement de la veritat.


Jaime Balmes. El critero, Biblioteca de autores cristianos, Madrid (2011) ISBN 9788422015529

Jaime Luciano Antonio Balmes y Urpía va néixer a Vic (Barcelona) el 28 d'agost de 1810 i va morir el 9 de juliol de 1848 Conegut habitualment com a Jaime Balmes, va ser un filòsof, teòleg, apologista, sociòleg i tractadista polític espanyol. Familiaritzat amb la doctrina de sant Tomàs d'Aquino, Balmes és un filòsof original que no pertany a cap escola o corrent en particular, al qual Pius XII va qualificar de "príncep de l'apologètica moderna".
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Balmes_i_Urpi%C3%A0

La certesa és natural i intuïtiva com el dubte, i anterior a la filosofia. Així, la certesa comuna i natural engloba també a la certesa filosòfica cartesiana. Per arribar a aquesta certesa, són necessaris els anomenats "criteris", els mitjans mitjançant els quals podem accedir a la veritat. Hi ha gran quantitat de criteris per haver, també, diversos tipus de veritats. No obstant això, Balmes prefereix distribuir en tres: els criteris de consciència, els d'evidència i els de sentit comú. Són aquests els criteris per accedir als tres tipus de veritat.

Definir com a "filosofia del sentit comú" el corpus del pensament de Balmes no es deu tant a la seva concepció del sentit comú com inherent a la tasca filosòfica, sinó especialment per la seva definició d'aquest sentit com a criteri per a arribar a una certesa. Arribats a aquest punt, cal assenyalar la relació de les veritats subjectives amb els criteris de consciència, les veritats racionals amb els d'evidència i finalment, les veritats objectives accessibles mitjançant el criteri de l'anomenat "sentit comú".

El criterio és, segons el seu propi autor, «un ensayo para dirigir las facultades del espíritu humano por un sistema diferente de los seguidos hasta ahora». Es tracta, doncs, d'un mètode original i, en les seves línies essencials, indispensable per aprendre a pensar bé, és a dir, per a exercitar l'activitat intel.lectual, que convé amb vista a conèixer la veritat o dirigir l'enteniment pel camí que condueix a ella.

Balmes tracta en El Criterio sobre l'atenció, l'elecció de carrera, el coneixement adquirit pel testimoni immediat dels sentits. Discuteix sobre que la lògica sigui d'acord amb la claredat, de l'autoritat humana en general, de diaris i relats de viatge, de la història, del coneixement de la naturalesa i de les propietats i relacions dels éssers. És especialment incisiu en la consideració de tot el que es refereix a la bona percepció, el judici i el raciocini. Tracta igualment de l'ensenyament, la invenció, el cor i la imaginació i anima a l'estudi de la història i els fonaments de la religió.

Balmes ens explica en què consisteix pensar bé quan defineix -en les seves consideracions preliminars- què és la veritat “El pensar bien consiste: o en conocer la verdad o en dirigir el entendimiento por el camino que conduce a ella. La verdad es la realidad de las cosas. Cuando las conocemos como son en sí, alcanzamos la verdad; de otra suerte, caemos en error. Conociendo que hay Dios conocemos una verdad, porque realmente Dios existe; conociendo que la variedad de las estaciones depende del Sol, conocemos una verdad, porque, en efecto, es así; conociendo que el respeto a los padres, la obediencia a las leyes, la buena fe en los contratos, la fidelidad con los amigos, son virtudes, conocemos la verdad; así como caeríamos en error pensando que la perfidia, la ingratitud, la injusticia, la destemplanza, son cosas buenas y laudables. Si deseamos pensar bien, hemos de procurar conocer la verdad, es decir, la realidad de las cosas. ¿De qué sirve discurrir con sutileza, o con profundidad aparente, si el pensamiento no está conforme con la realidad? Un sencillo labrador, un modesto artesano, que conocen bien los objetos de su profesión, piensan y hablan mejor sobre ellos que un presuntuoso filósofo, que en encumbrados conceptos y altisonantes palabras quiere darles lecciones sobre lo que no entiende” (Criterio., Capítulo primero. Consideraciones preliminares)

El criterio de Balmes és un d'aquests llibres que cal llegir alguna vegada-o diverses- a la vida. Senzill, directe, clar, és capaç de dotar-nos d'un amor gran al sentit comú (el "seny"-en català-) per fer-nos assequibles els misteris més transcendents de Déu i la persona, i els més quotidians del nostre quefer diari. Com ell mateix afirma en les conclusions finals, “Criterio es un medio para conocer la verdad. La verdad en las cosas, en la realidad. La verdad en el entendimiento es conocer las cosas tal como son. La verdad en la voluntad es quererlas como es debido, conforme a las reglas de la sana moral. La verdad en la conducta es obrar por impulso de esta buena voluntad. La verdad en proponerse un fin es proponerse el fin conveniente y debido, según las circunstancias. La verdad en la elección de los medios es elegir los que son conformes a la moral y mejor conducen al fin… “al hombre le han sido dadas muchas facultades. Ninguna es inútil. Ninguna es intrínsecamente mala. La esterilidad o la malicia les vienen de nosotros, que las empleamos mal. Una buena lógica debiera comprender al hombre entero, porque la verdad está en relación con todas las facultades del hombre. Cuidar de la una y no de la otra es a veces esterilizar la segunda y malograr la primera. El hombre es un mundo pequeño, sus facultades son muchas y muy diversas; necesita armonía, y no hay armonía sin atinada combinación, y no hay combinación atinada si cada cosa no está en su lugar, si no ejerce sus funciones o las suspende en el tiempo oportuno. Cuando el hombre deja sin acción alguna de sus facultades es un instrumento al que lo faltan cuerdas; cuando las emplea mal es un instrumento destemplado. La razón es fría, pero ve claro; darle calor y no ofuscar su claridad; las pasiones son ciegas, pero dan fuerza; darles dirección y aprovecharse de su fuerza. El entendimiento sometido a la verdad, la voluntad sometida a la moral, las pasiones sometidas al entendimiento y a la voluntad, y todo ilustrado, dirigido, elevado por la religión: he aquí el hombre completo, el hombre por excelencia. En él la razón da luz, la imaginación pinta, el corazón vivifica, la religión diviniza”.






15/10/2014 09:00:00