Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Ressenya: Sants de la misericòrdia

San Giuseppe Benedetto Cottolengo., Bosco Teresio, Dirosa Luigi. Editorial Elledici (2009)


San Giuseppe Benedetto Cottolengo., Bosco Teresio, Dirosa Luigi Editorial Elledici (2009)
 
Sant Josep Benet Cottolengo neix a Bra, Cuneo, Piemonte, Itàlia el 3 de maig de 1786. Fill d'Agostino Cottolengo i Benedetta Chiarotti, és el fundador de la Piccola Casa della Divina Provvidenza, centre d'acollida per a persones amb discapacitat mental i / o física. En 1802 vesteix l'hàbit talar i cursa clandestinament els seus estudis eclesiàstics a la parròquia de Sant'Andrea a Bra. Rep les ordes menors de mans de monsenyor Arborio Gatinara, bisbe d'Asti. En 1811 Monsenyor Paolo Solaro li ordena sacerdot a la capella del seminari de Torí i més tard és nomenat canonge del Corpus Domini a Torí. El 2 setembre 1827 presencia la mort de Maria Gonnet, fet que canviarà el rumb de la seva Missió, i inaugura el petit hospital de la Volta Rossa. El 27 abril 1832 inaugura la Piccola Casa della Divina Provvidenza en els suburbis de Torí, a la zona de Valdocco.

És universalment conegut per la «Casa de la Divina Providència», construïda per ell a Torí: una casa que sempre hauria de tenir «com a fonament la Providència, com ànima la caritat de Crist, com a suport l'oració, com a centre dels Pobres». La seva característica principal consistia a estar oberta a tots els que no trobaven altre refugi, també als malalts més repugnants i incurables. I era gestionada amb el criteri d'oferir, a cada categoria de necessitats, una «família» adequada, composta pels assistits i pels seus assistents, pels voluntaris i per tot el personal necessari per a la seva cura, fins a constituir veritables ciutadelles
.
Eren construïdes, per això, en unitats successives, segons els necessitats que es presentaven a la porta: un edifici estava destinat als malalts mentals, als quals sant Josep Cottolengo deia «els meus estimats amics»; un altre als sordmuts, un altre als invàlids, un altre als orfes, un altre també als incurables i així successivament. I a cada edifici el Sant assignava un nom cristianament evocatiu: «Casa de la Fe»; «Casa de l'esperança»; «Casa de la Mare de Déu»; «Betlem», i definia simpàticament tot el conjunt: «La meva Arca de Noè». Però hi ha hagut qui -Sorprès per tanta genial creativitat- suggerir més aviat el títol d'«Universitat de la caritat cristiana».

Als seus col·laboradors Cottolengo els ensenyava apassionadament: «Els pobres són Jesús, no són una imatge seva. Són Jesús a persona i com a tal cal servir-los. Tots els pobres són els nostres senyors, però aquests que a l'ull material són tan repugnants són encara més senyors, són les nostres veritables perles. Si no els tractem bé, ens fan fora de la Petita Casa. Ells són Jesús». Per això exigia que la caritat fos exercitada per tots «amb entusiasme i amb alegria»






16/07/2016 15:00:00