Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Sant Pere Crisòleg

Dels sermons de sant Pere Crisóleg, bisbe. (Sermó 147: PL 52, 594-595)


L'amor desitja veure Déu

Déu, veient que la por sotragueja el món, obra contínuament per cridar-lo amb amor, invitar-lo amb la gràcia, retenir-lo amb la caritat i estrènyer-lo amb l’afecte.

Per això, per mitjà d’un càstig, del diluvi, va netejar la terra, en la qual els mals s’havien tornat cosa ja vella, i anomena Noé pare de l’època nova, l’urgeix amb conversa suau, li atorga confiança com de família, l’instrueix piadosament sobre les coses d’aleshores, el consola, per mitjà de la gràcia, de les que llavors eren futures, i ja no va donar-li cap mana- ment, sinó que, per un treball fet en comú, va re-cloure dins de l’arca especies de tot el món; així l’amor de la companyonia amb Déu va extirpar la por de l'esclavatge, i aquest amor recíproc va conservar el que el treball en comú havia salvat.

Per això també Déu crida Abraham d’entre els pobles, torna famós el seu nom, el fa pare de la fe, l'acompanya en la ruta, el salva d’entre els estrangers, l’enriqueix materialment, l’honora amb victòries, se li empenyora amb promeses, el sostreu d’ultratges, l’afalaga amb hospitalitat i l’enalteix amb un fill quan ja no l’esperava, perquè així, tan ple de béns, forçat per la dolcesa d’un amor diví tan gran, aprengués no pas a tenir por de Déu, sinó a estimar-lo, i a retre-li culte per amor i no amb espant.

Per això encara, Déu consola en un somni Jacob quan fugia, el desafia a un combat en el seu retorn í l'estreny amb l’abraçada d’un lluitador, perquè estimés el pare d’aquell combat, i no li tingués por. És per això, finalment, que Déu crida Moisés en llengua hebraica, s’adreça a ell amb caritat paterna, i l’invita a ser l’alliberador del seu poble.

Però per totes aquestes coses mencionades, en què la flama de la caritat divina encén els cors humans, i l’embriaguesa de l’amor diví s’esbargeix sencera pels sentits, els homes, amb llurs pensaments àvids, co¬mentaren a voler contemplar Déu amb els ulls corporals. És que Déu, que el món no pot encabir, el podria percebre l’estreta visió humana?

El dret d’amor no mira què esdevindrà, de què serà capaç, què ha de fer. L’amor ignora el seny, no té raons ni mesura. L’amor no se satisfà de la impossibilitat, no el guareix pas l’obstacle. Si no arriba a atènyer el seu desig, l’amor quan estima mata, perquè va on el porten, no on hauria d’anar.

L’amor dóna a llum la cobejança, creix per l’ardor, i per ell pretén coses prohibides. I què més? L’amor no pot no veure la persona estimada; és per això que els sants van tenir per molt poca cosa tots els seus mèrits si no contemplaven Déu. I d’aquí ve que l’amor que desitja contemplar Déu, encara que no tingui seny, té tanmateix afany de pietat.

És per això que Moisés va gosar dir: Si he trobat gràcia davant vostre, deixeu que us vegi la cara. També per això un altre diu: Deixeu-me veure la vostra faç. Finalment àdhuc els gentils per això esculpiren llurs ídols: per veure, dins del mateix error, amb els ulls allò a què retien culte.
 
Dels sermons de sant Pere Crisóleg, bisbe. (Sermó 147: PL 52, 594-595)





20/02/2015 09:00:00