Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Sant Ambròs de Milà 2

Efectes purificadors de l'aigua


III. Entrada al baptisteri

9. Després t’apropares més, veieres la font, veieres també el bisbe prop de la font. I no puc posar en dubte que el vostre esperit no tingués el mateix sentiment que tingué aquell Naaman de Síria, perquè, malgrat que fou purificat, abans dubtà. Per què? T’ho diré, escolta.

10. Entrares, veieres l’aigua, veieres el bisbe, veieres el levita, Em temo que potser algú devia dir: «Això és tot?» Certament, això és tot; veritablement això és tot, perquè aquí es troba tota innocència, tota pietat, tota gracia, tota santificació. Veieres el que pogueres veure amb els ulls del cos i amb mirades humanes; no veieres el que s’opera, sinó el que es veu. Són molt mes grans les coses que no es veuen que les que es veuen, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren sempre (2Co 4,18).

IV. Excel·lència dels sagraments cristians

11. Per tant, diguem en primer lloc -guarda la garantia de la meva paraula i exigeix-me-la-: «Admirem els misteris dels jueus concedits ais nostres pares; són excel·lents, abans que res, per Antiguitat deis mateixos sagraments; després, per llur santedat.» Jo us prometo que els sagraments cristians són més divins i més antics que els deis jueus.

12. Què hi ha més extraordinari que el fet que el poble jueu travessés la mar, per a poder parlar, en aquesta estona, sobre el baptisme? De moment, els jueus que passaren moriren tots ais desert. D’altra banda, el qui passa per aquesta font, és a dir, de les coses terrenals a les celestials -car això és un trànsit, o sia la Pasqua, val a dir «el sen transit», el pas del pecat a la vida, de la culpa a la gracia, de la immundícia a la santedat- el qui passa per aquesta font no mor, sinó que ressuscita.

V. Els efectes purificadors de l’aigua

13. Naaman, doncs, era leprós. Una esclava diu a la seva dona: «Que el meu senyor, si vol ser purificat, vagi a la terra d’Israel, i allí trobarà aquell qui pot llevar-li la lepra.» Ella parla així a la seva mestressa: l’esposa, al marit; Naaman, al rei de Síria, el qual, com que el tenia en gran estima, el va enviar al rei d’Israel. Aquest sentí a dir que li havia estat enviat algú perquè el neteges de la lepra, i esquinçà el seu mantell. Aleshores el profeta Eliseu li mana de dir: «Què és això d’esquinçar el mantell com si no existís un déu poderós per a purificar un leprós? Envia-me’l» L’hi envià. En arribar-hi, el profeta li diu: «Ves, baixa al Jordà, capbussa-hi i seràs guarit.»

14. Eli començà a reflexionar i a dir-se: «Això és tot? He vingut des de Síria filis a la terra de Judea i em diuen: «Vés al Jordà, capbussa-hi i seràs guarit?» Com si no hi hagués rius millors a la meva pàtria.» Els seus servents li digueren: «Senyor, per que no fas el que ha dit el profeta? Més aviat fes-ho i prova-ho.» Aleshores ell se n’anà al Jordà, s’hi capbussà i en sortí guarit.

15. Què significa, doncs, això? Veieres l’aigua, però no tota aigua guareix, sinó que sana l’aigua que porta la gràcia de Crist. Una cosa és l’element; una altra, la consagració; una, l’acte; una altra, el resultat. L’acte és propi de l’aigua; el resultat ho és de l’Esperit Sant. L’aigua no sana si l’Esperit Sant no hi ha davallat i no ha consagrat aquella aigua, tai com has llegit que, quan nostre Senyor Jesucrist, en instituir el ritu del baptisme, vingué a Joan, i Joan li digué: «Sóc jo el qui necessito que tu em bateguis. Com és que tu véns a mi?». Jesús li respongué: «Deixa'm fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tot el que Déu vol» (Mt 3,14-15). Observa com tota la justícia ha estat centrada en el baptisme.

16. Així, per quina raó Crist va davallar al Jordà si no fou perquè aquesta cam fos purificada, carn que prengué de la nostra condició? No era necessària, de fet, a Crist la purificació deis seus pecats, ell que no va cometre pecat (1 Pe 2,22), sinó que ens era necessària a nosaltres, nosaltres que romanem subjectes al pecat. En conseqüència, si el baptisme és per a nosaltres, per a nosaltres fou instituït el ritu: aquest ritu fou proposat a la nostra fe.

17. Crist hi davallà. Joan eslava dret batejant, i vet aquí que l’Esperit Sant davallà en forma de colom". No davallà un colom, sinó com un colom. Recorda el que he dit. Crist prengué la carn no com a carn. sinó la realitat d’aquesta carn. L’Esperit Sant, però, davallà del cel en forma de colom, no en la realitat de colom sinó en l’aparença d’un colom. Així, doncs, Joan ho veié i hi va creure.

18. Davallà Crist, davallà també l’Esperit Sant. Per què Crist davallà primer, després l’Esperit Sant, quan el ritu i la pràctica del baptisme comporten que, abans, la font sigui consagrada i que, després, hi davalli el qui ha de ser batejat? En efecte, tan bon punt hi entra el bisbe, fa l’exorcisme d’acord amb la creatura que és l’aigua; després, la invocació i la pregària per tal que la font sigui santificada í hi hagi la presencia de la Trinitat eterna. Crist, però, va davallar abans; el seguí l’Esperit Sant. Per quina raó? Per tal que no sembles com si el Senyor Jesús necessités del misteri de la santificació, sinó que ell era qui santificava, i juntament amb ell l’Esperit també santificava.

19. Per tant, Crist davallà a l’aigua i l’Esperit Sant hi davallà en forma de colom. Déu Pare també parla des del cel. Ací tens la presència de la Trinitat. (...)
 
(Sant Ambròs de Milà. Els Sagraments. Llibre I) 





20/06/2015 09:00:00