Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Sant Agustí 2

De Agone Christiano Liber Unus. PL 40. El combate cristiano (Obras de San Agustín BAC Tomo XII. Tratados Morales)


Conveniència de l'encarnació de Déu per alliberar l'home

12. Realment són uns necis els que diuen: No podia la Saviesa divina alliberar l'home d'una altra manera sinó assumint l'home, néixer de dona i patint tant de part dels pecadors? A aquests els diem: Podia perfectament. Però, si ho hagués fet d'una altra manera, també haguera disgustat a la vostra niciesa. Si no hagués aparegut als ulls dels pecadors, no hagueren pogut contemplar la seva esplendor eterna, visible a la mirada interior però invisible a les ments corruptibles.

Però ara, en dignar-vos instruir-nos amb la seva aparença visible per disposar-nos a l'invisible, disgusta els avars perquè no va tenir un cos d'or, disgusta els impurs perquè va néixer de dona, i els impurs odien moltíssim que les dones concebin i donin a llum, disgusta els altius perquè va patir amb paciència les injúries, disgusta els sibarites perquè va ser turmentat, i desagrada als porucs perquè va patir la mort. I perquè no sembli que defensen els seus vicis, diuen que això no els disgusta en els homes, sinó en el Fill de Déu.

Doncs no entenen en què consisteix l'eternitat de Déu que va assumir a l'home, ni en què consisteix aquesta mateixa criatura humana, que amb aquestes mutacions va ser reconduïda a la seva antiga fermesa, perquè aprenguéssim, per l'ensenyament diví, que la malaltia contreta pel pecat es cura amb la virtut. Així, també se'ns mostrava a quin grau de caducitat havia arribat l'home, pel seu pecat, i de quina fragilitat va ser alliberat amb l'auxili diví.

Per això el Fill de Déu va assumir l'home i en ell va patir les xacres humanes. Aquesta medicina del gènere humà és tan alta que no podem ni imaginar. Perquè ¿quina supèrbia podrà curar-se si no es cura amb la humilitat del Fill de Déu? Quina avarícia podrà curar-se si no es cura amb la pobresa del Fill de Déu? Quina ira podrà curar-se si no es cura amb la paciència del Fill de Déu? Quina impietat podrà curar-se si no es cura amb la caritat del Fill de Déu? Finalment, ¿quina por podrà curar-se si no es cura amb la resurrecció del cos de Crist el Senyor?

Que enlairi el gènere humà la seva esperança i reconegui la seva naturalesa i miri quin tan alt ocupa entre les obres de Déu. No us menyspreeu, oh homes!, doncs el Fill de Déu es va fer home. No us menyspreeu, oh dones!, ja que el Fill de Déu va néixer de dona. Però tampoc estimeu allò carnal, doncs, en el Fill de Déu, no som ni home ni dona. No estimeu les coses temporals, perquè si poguessin estimar-se rectament, les hagués estimat l'home assumit pel Fill de Déu. No tingueu por de les ofenses ni de la creu ni de la mort, perquè, si malmetessin l'home, no les haurà patit l'home que va assumir el Fill de Déu.

Tota aquesta exhortació que, ara, per tot arreu es pregona i venera, que cura a tota ànima obedient, no entraria en les vides humanes si no s'haguessin realitzat totes aquestes coses que tant disgusten als necis. A qui es dignarà imitar l'ambiciosa altivesa, per arribar a agradar la virtut, si s'avergonyeix d'imitar a aquell de qui es va dir, abans de néixer, que serà anomenat Fill de l'Altíssim, i que de fet així és ja anomenat per tots els pobles, cosa que ningú pot negar? Si tan alta estima tenim de nosaltres mateixos, dignem-nos imitar aquell que es diu Fill de l'Altíssim. Si ens tenim en poc, gosem imitar els publicans i pecadors que el van imitar a Ell.

Oh medicina que a tots aprofita: redueix tots els tumors, purifica totes les podridures, suprimeix tot el superflu, conserva tot el necessari, repara tot el perdut, corregeix tot el depravat! Qui s’enorgullirà contra el Fill de Déu? Qui desesperarà si el Fill de Déu va voler ser tan feble per ell? Qui posarà la vida feliç en les coses que el Fill de Déu va ensenyar a menysprear? Davant quines adversitats cedirà, el qui creu que la naturalesa humana va ser preservada, pel Fill de Déu, de tantes persecucions? Qui pensarà que té tancat el regne del cel, quan sap que els publicans i les prostitutes van imitar el Fill de Déu? I de quina maldat no es lliurarà qui contempla, estima i imita els fets i dites d'aquell home en el qual el Fill de Déu se'ns va oferir com a exemple de vida?






20/09/2015 09:01:00