Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Sant Agustí 1

De Agone Christiano Liber Unus. PL 40. El combate cristiano (Obras de San Agustín BAC Tomo XII. Tratados Morales)


CAPÍTOL VI Per vèncer al diable i al món cal sotmetre el cos

6. El mateix Apòstol ens ensenya quan diu: No lluito com qui assota l'aire, sinó que castigo el meu cos i el redueixo a servitud, no sigui que, mentre predico als altres, jo sigui reprovat. I també diu: Sigueu imitadors meus, com jo ho sóc de Crist. Pel que hem d'entendre que l'Apòstol va triomfar, en si mateix, dels poders d'aquest món, com ho havia dit el Senyor.

Imitem-lo, doncs, nosaltres, com ell ens exhorta, i castiguem el nostre cos i reduïm-lo a servitud si volem vèncer al món. Doncs el món pot dominar-nos amb els seus plaers il·lícits, amb les seves pompes i curiositat malsana. Ja que els plaers perniciosos d'aquest món esclavitzen als amants de les coses temporals, i els obliguen a servir el diable i als seus àngels. Però si hem renunciat a totes aquestes coses, reduïm a servitud al nostre propi cos.

CAPÍTOL VII Per sotmetre el nostre cos ens hem de sotmetre a Déu, a qui tot serveix vulgui o no

7. Però potser algú pregunti com fer per reduir el nostre cos a servitud. Això es pot fàcilment entendre i realitzar-se si primer nosaltres ens sotmetem a Déu amb bona voluntat i sincera caritat. Veritat és que tota criatura, vulgui o no, està sotmesa al seu únic Déu i Senyor. Però se'ns amonesta que servim al Senyor el nostre Déu amb plena voluntat. Perquè el just serveix lliurement, l'injust forçosament, però tots serveixen a la divina Providència. Uns obeeixen com a fills i fan així el que és bo, altres treballen encadenats, com esclaus, i es fa amb ells el que és just.

Així, el Déu omnipotent, Senyor de la creació sencera, que, com està escrit, va fer totes les coses molt bones, les va ordenar de tal manera que fan el bé de grat o per força. En efecte, el que es fa amb justícia, bé es fa. Amb justícia són benaurats els bons i justament pateixen suplici els dolents. Déu fa el bé als bons i als dolents perquè tot ho fa amb justícia. Bons són els que amb tota la seva voluntat serveixen a Déu, i dolents els que serveixen per necessitat, però ningú se sostreu a la llei de l'Omnipotent. Amb tot, una cosa és fer el que la llei ordena i una altra patir el que la llei imposa. Per això, els bons actuen segons les lleis, i els mals pateixen segons les lleis.

8. No ens impressioni que els justos tolerin molts sofriments greus i aspres en aquesta vida. Doncs cap mal pateixen els que poden dir el que pregona i lloa aquell home espiritual que va ser l'Apòstol, quan diu: Ens gloriem en les tribulacions, sabent que la tribulació produeix la paciència, la paciència la prova, la prova l'esperança, i l'esperança no queda defraudada, perquè la caritat de Déu s'ha difós en els nostres cors per l'Esperit Sant que se'ns ha donat.

En aquesta vida, on hi ha tantes tempestes, els homes justos i bons no només les poden tolerar amb ànim tranquil, sinó que també poden gloriar-se en la caritat de Déu. Doncs ¿què hem de pensar d'aquella vida que se'ns promet, en la qual no hem de sentir cap molèstia? Per diferent camí ressuscitarà el cos dels justos i el cos dels impius, com està escrit: tots ressuscitarem, però no tots serem transformats. I perquè ningú pensi que aquesta transformació no es promet als justos, sinó, més aviat, als injustos calculant que aquest canvi és per càstig, continua dient: i els morts ressuscitaran incorruptes i serem transformats.

Tots els mals que hi ha han estat ordenats així: cada un és nociu per a si, i tots són nocius per a tothom. Estimen el que no pot estimar-se sense la pròpia ruïna i allò que tan fàcilment poden perdre, i així s’ho roben mútuament els uns als altres quan es persegueixen. I, perquè estimen els béns temporals, pateixen aquells als quals se'ls treuen, però els que se'ls arrabassen s'alegren.

Aquesta alegria és ceguesa i suma misèria, ja que esclavitza l'ànima i l'arrossega a majors turments. Doncs també s'alegra el peix quan, sense veure l'ham, es llança a la carnassa, però quan el pescador comença a estirar-lo, primer sent el turment en les seves entranyes, i, després, passa de la gaubança a la mort amb el mateix esquer que el va entusiasmar.

Així, tots els que se senten feliços amb els béns temporals, s'han empassat l'ham i amb ell viuen l'angoixa, però vindrà un temps en què sentiran els greus turments que, amb tanta avidesa, han devorat. I, per això, en res es fa mal als bons quan els treuen el que no estimen, ja que allò que estimen i pel que són feliços, ningú s'ho pot treure. Doncs els dolors corporals afligeixen miserablement a les ànimes dolentes, mentre purifiquen amb fermesa a les bones.

Així esdevé que l'home dolent i l'àngel dolent lluiten a favor de la Providència divina, encara que no saben el bé que Déu realitza per mitjà d'ells. Per tant, no se'ls pagarà amb el mèrit del servei, sinó amb el salari de la malícia.
 
De Agone Christiano Liber Unus. PL 40. El combate cristiano (Obras de San Agustín BAC Tomo XII. Tratados Morales)





21/08/2015 09:00:00