Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Hug de Sant Víctor

Si no som ángels que volen, amb tot, som homes que caminen


Hug de Sant Victor., De Unione corporis et spiritus. Jacques Paul Migne., P.L 177 (285-294)

"El nascut de la carn és carn i el nascut de l'esperit és esperit" (Jn 3). Si no hi hagués res al mig entre l'esperit i el cos, no podrien acomodar l'esperit amb el cos ni el cos amb l'esperit. *Entre el cos i l'esperit hi ha molta diferència; i per si mateixos els dos són molt diferents. Hi ha alguna cosa doncs, de manera que el cos ascendeix de manera que s'acosti a l'esperit, i a l’inrevés, cosa per la qual l'esperit descendeix de manera que s'acosti al cos.

Allò pel que ascendeix el cos és el més alt del cos; i, al seu torn, allò pel que descendeix l'esperit, és el més baix de l'esperit. No obstant això, no tots els cossos són de la mateixa naturalesa ja que uns són més alts i altres més baixos, i els de més amunt gairebé sobrepassen la naturalesa material.

De manera semblant entre els esperits, uns són més alts i altres més baixos, i els de més avall, estan gairebé caiguts per sota de la naturalesa espiritual, perquè d'aquesta manera les coses més baixes s'uneixin amb les més altes. Moisès puja a la muntanya, i Déu descendeix a la muntanya. No s'haurien trobat llevat que Moisès hagi pujat i Déu haguera baixat. Existeixen importants misteris en totes aquestes coses. Puja el cos i descendeix l'esperit.

Puja l'esperit i descendeix Déu. Per on puja el cos, és el més alt del cos. Per on descendeix l'esperit és el més baix de l'esperit. Al seu torn per on puja l'esperit és el més alt de l'esperit; i per on descendeix Déu és el més baix de Déu. El cos puja pel sentit, l'esperit descendeix per la sensibilitat. Així mateix, l'esperit ascendeix per la contemplació i Déu descendeix per la revelació.

A la revelació hi ha teofania, en la contemplació intel•ligència, en la sensibilitat imaginació, en el sentit material de la sensibilitat i l'origen de la imaginació. Contempleu l'escala de Jacob, que era a terra, i la seva part més alta tocava el cel.

El cos és terra, Déu és el cel. Les ànimes ascendeixen per la contemplació des del més baix fins al més alt. Des del cos fins a l'esperit mitjançant la percepció de la sensibilitat. Des de l'esperit fins a Déu, mitjançant la contemplació i la revelació. Ara bé el Senyor dóna suport a una escala, perquè les coses més altes s'inclinin cap a les més baixes. Pugem amb atenció, en la mesura de les nostres possibilitats, perquè, encara que no podem tot, potser una mica podem.

Si no som àngels que volen, però, som homes que caminen. No necessiten escala els àngels que volen per la contemplació divina; sinó els homes que caminen amb dificultat, o almenys per més temps, van i vénen per la raó humana. No crec que els àngels busquessin una escala pel seu propi bé, sinó per ensenyar als homes el que havien de fer amb ella. Del més baix fins a dalt hi ha pujada. Primer aplica't a les coses més baixes, perquè, començant per elles, pugis en ordre fins a les més elevades.

En aquest món material hi ha quatre elements diferents amb qualitats pròpies, és a dir: terra, aigua, foc, aire. Però d'ells, únicament la terra és immòbil per si mateixa, ja que no es pot moure, llevat que sigui empesa per fora. Els altres tres són mudables, ja que es mouen per si mateixos, sense impuls exterior. Tanmateix entre ells hi ha aquesta diferència, que l'aigua pot agafar-se, de manera que no es mogui, i en canvi l'aire i el foc no.

Per contra, l'aire no pot mantenir-se quiet, però pot pressentir-se. El foc no pot mantenir-se quiet, de manera que no es mogui, ni preveure’l, de manera no es dissipi. Així doncs totes les coses poden mantenir quietes exteriorment o pressentir-se, encara que puguin moure per fora, de manera que es moguin, si són immòbils, o de manera que es moguin més, si amb prou feines són. Únicament el foc té tot el moviment en si i per si mateix, ja que no pot mantenir-se, ni moure des de fora.


DE UNIONE CORPORIS ET SPIRITUS Hugo de San Victor., De Unione corporis et spiritus. Jacques Paul Migne., P.L 177. (285-294)
Quod natum est ex carne caro est, et quod natum est ex spiritu est (Jn 3). Si nihil inter spiritum et corpus medium esset, neque spiritus eum corpore, neque corpus cum spiritu convenire potuisset. Multum autem distat inter corpus et spiritum; longe sunt a se duo haec. Est ergo quiddam quo ascendit corpus, ut appropinquet spiritui, et rursum quiddam quo descendit spiritus, ut appropinquet corpori. Id quo ascendit corpus, altius corpore est: et iterum id quo descendit spiritus inferius est spiritu. Sed et ipsa corpora non omnia eiusdem qualitatis sunt, sed facta sunt alia snperiora, alia inferiora, alia suprema, et corpoream naturam pene transcendentia. Simililer et spirituum sunt alii superiores, alii inferiores, alii infimii, et pene infra spiritualem naturam prolapsi, ut in hunc modum ínfima cum summis copulentur. Ascendit Moyses in montem, et Deus descendit in montem. Nisi ergo Moyses ascendisset et Deus descendisset, non convenissent in unum. Magna sunt in his omnibus sacramenta. Ascendit corpus, et descendit spiritus. Ascendit spiritus, el descendit Deus. Quo ascendit corpus, superius est corpore. Quo descendit spiritus, inferius est spiritu. Rursum quo ascendit spiritus, superius spiritu: et quo descendit Deus, inferius Deo. Corpus sensu ascendit, spiritus sensualitate descendit. Item spiritus ascendit contemplatione, Deus descendit revelatione. Theophania est in revelatione, intelligentia in contemplatione, imaginatio in sensualitate, in sensu instrumentum sensualitatis, et origo imaginationis. Vide scalam Jacob, in terra stabat, et summitas eius coelos tangebat. Terra corpus, coelum Deus. Ascendunt animi contemplatione ab infímis ad summa. A corpore ad spiritum, mediante sensu sensualitate. A spiritu ad Deum, mediante contemplatione et revelatione. Dominus autem scalae innititur, ut ad infima suprema inclinentur. Ascendamus igitur et nos consideratione, quantum possumus, quia etsi totum non possumus, forte aliquid possumus. Si non sumus angelí volantes, tamen summus homines ambulantes. Angeli scala non indigent qui volant divina contemplatione; sed homines qui repunt, vel, si amplius, ambulant humana ratione. Ego non puto angelos scalam quaesivisse propter se, sed ut homines docerent quid facere debeant ipsi. Ascensus est ab infimis ad suprema. Pone ergo primum quae infima sunt, ut ab illis incipiens ordine ad superiora conscendas. Sunt igitur in hoc mundi corpore quatuor elementa propriis qualitatibus distincta, id est terra, aqua, ignis, aer. Sed ex his primum, id est terra sola per se immobilis est, quia moveri non potest, nisi extrínsecus impellatur. Reliqua tria mobilia sunt, quia per se moventur sine impulsu extrinseco. Hoc tamen interest quod aqua teneri potest, ut non moveatur, aer et ignis non possunt. Rursum aer ad statum teneri non potest, ad praesentiam potest. Ignis vero nec ad statum tenetur, ut non moveatur, nec ad praesentiam, ut non elabatur. Quaequnque ergo extrinsecus sive ad praesentiam, sive ad statum teneri possunt, extrinsecus etiam moveri possunt, vel ut moveantur, si immobilia sunt, vel ut amplius moveantur, si minus sunt. Solus ignis sicut teneri non potest, sic etiam extrinsecus moveri non potest, in se omnem motum habens et ex se.






05/09/2014 09:00:00