Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Hug de Sant Víctor 8

Del sacerdoci de Crist


Hugo de San Victor., De Unione corporis et spiritus. Jacques Paul Migne., P.L 177. (285-294)
 
Finalment es compadeix de bona gana perquè Ell està envoltat per les nostres debilitats. Està constituït per Déu. Doncs Ell no constitueix a si mateix, sinó que és glorificat per Aquell que va dir: "Tu ets el meu Fill: avui t'he engendrat" (Sal 2; Mt 2,17; Mc 9)

Quan en el baptisme s'afirma això sobre Crist, llavors és com elegit al pontificat. Quan es diu a la muntanya, llavors és com ordenat de pontífex i vestit amb vestidures de glòria. Finalment en la tercera paraula que li arriba del cel, que diu: "Ho he glorificat, i el glorificaré una altra vegada" (Jn, 17) és aprovada i confirmada la seva dignitat com Aaron després de la seva ordenació, ja que alguns enemics volien derogar el seu sacerdoci reconegut i confirmat per Déu.

A la muntanya durant l'ordenació rebre un vestit de glòria; en la resurrecció el vestir per presentar per nosaltres pregàries a Déu. "Tot gran sacerdot és escollit entre els homes, designat per representar davant de Déu i per presentar ofrenes i sacrificis pels pecats" (Heb 5).

Hi ha una doble assumpció del que li és confiat, és a dir, primer assumeix interiorment per gràcia l'excel•lència de la virtut, després és cridat exteriorment per obediència a l'excel·lència de la dignitat.

Algunes coses s'assumeixen per dins i no per fora com els bons súbdits. Altres s'assumeixen per fora i no per dins com els dolents superiors, altres per fora i per dins com els bons superiors, i altres ni per fora ni per dins com els dolents súbdits. Segueix: "Constituït a favor dels homes davant Déu" (ibid). Es diu en l'Evangeli: "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar ia Déu el que és de Déu" (Lc 20).

Igual que el Cèsar hi ha administradors que exigeixen al poble el que és del Cèsar, així Déu té els seus administradors que requereixen al seu poble el que és de Déu. I igual que els administradors compleixen amb l'encàrrec del César en intercedir pel poble, i amb l'encàrrec del Cèsar en governar el poble, així també els administradors de Déu, és a dir, els superiors en l'Església compleixen l'encàrrec de demanar a Déu pel poble o el mandat de Déu per governar el poble. Un és l'ofici del prelat en quant llegat del poble davant Déu, i un altre pel qual fa llegat de Déu davant el poble.

En l'encàrrec pel qual és llegat del poble envers Déu, ha de mostrar devoció per aplacar amb oblacions, pregàries i sacrificis espirituals. En l'encàrrec pel qual és llegat de Déu envers el poble, el concerneix ensenyar als ignorants i corregir els pecadors. L'encàrrec pel qual és llegat del poble envers Déu està dit que ofereixi sacrificis i ofrenes pels pecats.

L'encàrrec pel qual és llegat de Déu envers el poble està dit que sàpiga mostrar pacient amb els ignorants i extraviats. Ja que ell també està envoltat de debilitat (Heb 5). Hi ha alguns que saben que estan en debilitat, però no estimen que estiguin envoltats de debilitat, i evidentment es consideren forts en les seves accions. El que en tot es considera feble, en la seva opinió, està envoltat de debilitat per tot arreu.

Denique libenter compatietur, quia et ipse propter nos infirmitatibus circumdatus est. Constitutus est, quia a Deo. Non enim ipse se constituit, sed Deus illum gtorificavit, qui dixit Filius meus es tu: ego hodie genui te (Psal II; Matth. II, XVII; Marc IX). Quando in baptismo hoc dictum est super Christum, tunc quasi ad pontificatum electus est. Quando in monte dictum est, tunc quasi pontifex est ordinatae, et veste indutus gloriae. Postea in tertia voce quae ad eum venit de coelo, dicens: Et clarificavi, et iterum clarificabo (Joan, XVII) approbatus et confirmatus est dignitate sua, sicut Aaron post ordinationem, quia quosdam aemulos et suo sacerdotio derogantes habuit, a Deo probatus est et confirmatus. In monte vestem gloriae in ordinationem accepit; in resurrectione ad offerendas pro nobis preces Deo induit. Omni namque pontifex ex hominibus assumptus pro hominibus constituitur in his quae sunt ad Deum, ut offerat obtationem et sacrificia pro peccatis (Heb. v). Duplex esse debet assumptio eorum qui praeficiuntur, scilicet ut primum intus per gratiam assumantur ad excellentiam virtutis, postmodum foris per obedientiam vocentur ad excellentiam dignitatis. Alii assumuntur intus et non foris sicut boni subjecti. Alii assumuntur foris et non intus sicut mali praelati, alii foris et intus sicut boni praelati, alii nec foris nec intus sicut mali subjecti. Sequitur: Pro hominibus constituitur in hiis quae sunt ad Deum (ibid.). Dicitur in Evangelio: Reditite quae sunt Caesaris Caesari, et quae sunt Dei Deo (Luc. XX). Sicut Caesar habet praefectos suos ad populum qui exigant ea quae Caesaris sunt, sic et Deus habet prefectos suos ad populum suum, qui ea quae Dei sunt requirant. Et sicut praefecti Caesaris legatione populi fuuguntur ad intercedendum, et legatione Caesaris ad populum ad imperandum, sic et praefecti Dei, id est praelati in Ecclesia legatione populi funguntur ad Deum ut obsecrent, sive legatione Dei ad populum ut jubeant. Aliud est enim officium praelati, inquantum est legatus populi ad Deum, et aliud est inquantum legatus Dei ad populum. In illo oficio, quo est legatus populi erga Deum, devotionem exhibere debet, ut eum oblationibus et sacrificio spirituali precibusque placatum reddat. In eo officio quo est legatus Dei ad populum, ad ipsum pertinet ignorantes docere, peccantes corrigere. De illo officio in quo est legatus populi ad Deum dictum est, ut offerat sacrificia et obtationes pro peccatis. De illo officio in quo est legatus Dei ad populum, dictum est, ut sciat compati iis qui ignorant et errant. Quoniam et ipse circumdatus est infirmitate (Hebr. V). Quidam sunt qui se in infirmitate esse cognoscunt, sed circumdatos infirmimitate non putant, hi videlicet qui in quibusdam actionibus suis fortes se esse considerant. Qui vero in omnibus suis se infirmari conspiciunt, in quantum ad existimationem suam, undique infirmitate circumdati sunt.






21/12/2014 09:00:00