Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Homilia anònima sobre el dissabte sant

¡Desperta tu que dorms!


El Pare coneix els sentiments i les paraules del Fill i acull, no el que és fruit d'una apropiació indeguda de l'home, sinó el que s'exposa per la saviesa de Crist. Per tant, pots pregar, però no pots entabanar ni enganyar Déu, ni rebràs el perdó si primer no ho has concedit tu mateix (Obra incompleta sobre Mateu. Homilia 14)
 
Aquesta Antiga «Homilia sobre el dissabte sant» se'ns proposa en l'ofici de lectures del dissabte sant, el dia en què l'Església està en silenci, encara en contemplació de la mort de Jesús i en l'espera de la seva resurrecció.
 
"Què és el que avui passa? Un gran silenci envolta la terra; gran silenci i solitud. Gran silenci perquè el Rei dorm. La terra va témer esglaiada perquè Déu es va adormir en la carn i ha despertat als quals dormien des d'antic. Déu en la carn ha mort i ha baixat a sacsejar el regne de l'abisme. Va a buscar al nostre primer pare com si fos l'ovella perduda. Vol baixar a visitar els que viuen a la fosca i a les ombres de mort. Déu i el seu Fill alliberen dels seus dolors a Adam i Eva, que es troben a la presó. El Senyor, tenint a les seves mans les armes vencedores de la creu, va entrar on ells. En veure'l el nostre primer pare Adam, sorprès per tan gran esdeveniment, exclama i diu a tots: El meu Senyor sigui amb tots.
 
 
I Crist, responent, diu a Adam: I amb el vostre esperit. I prenent-lo per la mà el sacseja dient: «Desperta tu que dorms, ressuscita d'entre els morts i el Crist t'il·luminarà». Jo sóc el teu Déu que per tu i per tots els que han de néixer de tu m'he fet el teu fill; i ara et dic: tinc el poder d'anunciar als quals estan encadenats: Sortiu; i als que es troben en les tenebres: il·lumineu-vos; i als que havien mort: aixequeu.
 
A tu et mano: desperta tu que dorms!, ja que no et vaig crear perquè romanguis captiu en l'abisme; ressuscita d'entre els morts, ja que jo sóc la vida dels morts. Aixeca't, obra de les meves mans! Aixeca't, imatge meva, creat a la meva semblança. Aixeca't, sortim d'aquí! Tu en mi, i jo en tu, formem una sola i indivisible natura. Per tu jo, el teu Déu, m'he fet el teu fill; per tu jo, el Senyor, he revestit la teva naturalesa de servent; per tu jo, que estic sobre el cel, he vingut a la terra i he baixat a l'abisme; per tu, home, he compartit la debilitat humana, però després he arribat a ser lliure entre els morts.
 
Per tu que vas ser expulsat del jardí he estat lliurat als jueus al jardí, i al jardí he estat crucificat. Contempla les escopinades de la meva cara que he suportat per tornar-te el teu primer alè de vida; contempla els cops de les galtes que he suportat per reformar d'acord amb la meva imatge teva bellesa perduda."







20/11/2016 10:30:00